Cròniques des de la visera d’un casc

Té estudis de Dret (UdG), Història, Geografia i Història de l’Art (UOC). És un somniador poc coherent i malaltissament obsessionat per veure món. Poques coses acaba de les moltes que comença i aquesta obra li ha costat prou enllestir-la. Darrere la visera d’un casc ha vist més tempestes que un meteoròleg irlandès, ha notat més fred que un frigorista a punt de jubilarse i ha passat més calor que un ensinistrador de camells. Però ell és així, un masoquista a qui no li importa rebre per tots costats mentre pugui mantenir un objectiu i arribar-hi amb la seva moto. Tossut de mena, optimista a estones i realista en moments, dona la culpa dels seus desequilibris a la tramuntana, que durant força anys ha hagut d’aguantar per les carreteres de l’Empordà.

Ha col·laborat en diverses revistes i publicacions; aquest és el seu primer llibre i potser l’últim.