Donant visibilitat infermera. Evolució de les cures infermeres a l’hospital del Mar de Barcelona

Durant segles, a Espanya va ser habitual que l’activitat cuidadora de centres sanitaris estigués en mans del clergat, monges per les dones i monjos pels homes. Les monges tenien el govern dels serveis com sales d’hospitalització, quiròfans, farmàcia, cuina i bugaderia.

A principis del segle XX, les feministes defensaven que les dones tenien el deure de treballar i el dret de rebre educació, amb el discurs que fonamentava que educant a les dones solteres es guanyava un treballador per la societat, doncs al tenir formació facilitava trobar feina i quan eren mares podien educar a les futures generacions.

El Montepio de Barcelona posar en marxa la primera escola d’infermeres, la de Santa Madrona, formant a dones que havien d’atendre i vetllar als malalts a domicili. En el mateix període la Mancomunitat impulsar dues escoles oficials per dones, la de bibliotecàries i la d’infermeres, però el desenvolupament professional infermer quedaria sota la tutela del col·lectiu mèdic, doncs tenien la necessitat de tècnics per realitzar tractaments més complexos.

Això provocà que la infermeria, es convertís en una professió invisible, una invisibilitat provocada per una banda pel col·lectiu mèdic i per altre per raons de gènere, doncs la majoria encara, avui dia son dones.

Però com s’ha vist i comprovat, amb el pas dels anys la infermeria ha lluitat perquè la seva feina fos reconeguda, han calgut per arribar-hi molts anys de lluita per aconseguir el rol propi dins de l’equip de salut, fins aconseguir el 2005, arribar al Graduat, es a dir als estudis universitaris de ple dret, però encara cal seguir lluitant perquè aquesta titulació sigui reconeguda laboralment, es a dir, remunerada com pertoca. És per això que les infermeres, seguim lluitant.

Aquesta obra pretén, no tant sols donar visibilitat a les infermeres sinó explicar a traves de la història del centre, de la ciutat i de la vivència de diferents testimonis (infermeres i auxiliars) de l’hospital del Mar de Barcelona, com va lluitar la nostre professió per aconseguir el seu reconeixement i el respecte de la població dels barris més pobres de la ciutat de Barcelona.