Iran-Pèrsia-Iran

Iran-Pèrsia-Iran no és una novel·la ni un assaig; no és una crònica ni un relat de viatges, malgrat estar esquitxat d’anècdotes personals que m’han servit per explicar un Iran més íntim i familiar.

La finalitat d’aquest llibre no és explicar què és o com és l’Iran —empresa d’un abast gairebé impossible—, sinó acostar el lector a la realitat i a la cultura persa mitjançant el treball de quatre artistes dones, nascudes a l’Iran contemporani, que, amb el seu enginy i creativitat, han traspassat les fronteres d’un món globalitzat malgrat les restriccions que imposa un país on encara s’obliga la dona a portar el vel en públic i es qüestiona la llibertat d’expressió.

Durant la dècada dels anys vuitanta, els artistes que van marxar d’Iran acostumen a manifestar un ampli ventall de percepcions, com ara la nostàlgia, la soledat i la fragmentació d’identitats que pot produir el dolor de l’exili. La diàspora iraniana en el terreny artístic és tan diversa com ho és el mosaic dels diferents pobles que configuren el seu país.

La raó per la qual he decidit explicar-ho a través de l’art realitzat i defensat per dones és molt senzilla: les iranianes saben com de difícil és la vida per a elles i poden comunicar, a través del seu art, la defensa dels seus drets i com han de batallar per aconseguir la igualtat i la llibertat d’expressió.