La Vall Guinarda un cul de sac

(Molins de Rei,1946)

M’agrada escriure, des que era jove, de tant en tant i sense cap pretensió. He anat escrivint, diguem-ne, coses: observacions, sentiments, elucubracions, etc. De jove, com deia aquella cançó: “quien no escribió un poema huyendo de la soledat”; de gran, a vegades, potser per dir allò que no ens atrevim a dir, per temor, respecte o vergonya. Ara, amb l’esperit reposat i la motxilla plena de records i vivències, cada estona d’escriure es transforma en un parèntesi per reviure situacions, transformant-les, o projectar a l’escrit, transformant-los també, desitjos i il·lusions. Tothom que escriu transmet al paper, mes o menys, el seu caràcter, pensaments, sentiments i fantasies. Encara que afeccionats, el que canta vol que escoltin els seus concerts; el que pinta vol fer exposicions, etc. el que escriu també vol que algú llegeixi els seus escrits. Aquest llibre és el fruit dels cursos que he seguit a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el poso a les vostres mans amb l’esperança que en gaudiu, al menys una mica.

Molins de Rei, setembre de 2021