La noia que s’assemblava a l’Audrey Hepburn

Quan en David veu per primera vegada la Sarah a la Universitat de Barcelona, pressent que aquell instant no serà passatger. Ella és suïssa, estudia literatura i porta una elegància discreta que el desarma. El que comença com una conversa tímida es converteix en una història intensa i fràgil que marcarà la seva vida. Entre Barcelona i Suïssa, entre cartes i silencis, la seva relació creix envoltada de promeses, absències i decisions que semblen petites, però acaben definint un destí.

Anys després, un periodista, en Julien, intenta reconstruir què va passar realment. I en aquest intent d’ordenar el passat emergeix una pregunta inevitable: fins a quin punt les decisions que prenem continuen definint qui som?

Perquè hi ha amors que no s’acaben mai del tot.

Es transformen en memòria.

I la memòria es converteix en identitat.