Los Feliços anys vint a Taüll, a la Vall de Boí i a l’Alta Ribagorça

L’escriptora i periodista Montserrat Roig dive que “si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”. Buscar informació, posar en context, escoltar les versions sempre diverses sobre uns fets determinats i una època i, sobretot, intentar comprenre. Aguet llibre ha estat concebut, pensat i escrit en la meua llengua: lo català ribagorçà que té una personalitat pròpia. Què passava al Pirineu durant els feliços anys vint, trenta, coranta... Com vivien, com treballaven, què pensaven, com si guanyaven la vida, com si divertiven, com vestiven, de què moriven, com los afectà la Guerra Civil. L’arrencament de les pintures de les iclèsies romàniques i la creació del MNAC. Com s’anfronte lo Pirineu al sicle XXI davant d’una societat ultracapitalista, competitiva i despiadada? En aguet món globalitzat Taüll, La Vall de Boí, l’Alta Ribagorça i tot lo Pirineu tampoc viuen feliços? Com los anys vint... Mos adonem de tot. Ia no són poples aislats. Lo temps passe al ritme de tot arreu. A tots los poples de lo Pirineu encara los hi quede molts capvespres. Lo capvespre é bonic si sé que lo matí no é lluny. Però d’això s’enencarregarà lo sol. I les persones de Taüll, de la Vall de Boí, de l’Alta Ribagorça i de lo Pirineu.