Més vides que estrelles

Aquesta no és pas una novel·la de religió, encara que hi jugui un paper important un capellà de conviccions tan arrelades com hipòcrites. Cada any, la nit de Nadal, un advocat i la seva dona celebren un sopar en el que hi conviden la resta de la família, composta per un psicòleg i la seva dona; dos pastissers; un capellà i una minyona francesa considerada com un membre més de la família: són els “convidats a taula”, com afectuosament els anomenen ambdós amfitrions. L’advocat relatarà, fil per randa, tot allò que li va passar quan va patir l’aturada de cor a causa d’una al·lèrgia a l’anestesia. Quan la va palmar, com ell mateix ho diu sempre: “Per uns instants jo vaig estar mort sobre la taula d’operacions”. Amb tot detall explicarà com es va veure sortir del seu propi cos i l’estrany lloc on va anar a parar, un indret que segons ell no era altra cosa que l’altre món. Allà hi troba l’Anna, una noia la qual li explica que ella havia escrit un diari però no el va poder acabar per culpa de la guerra, doncs va morir dins un camp de concentració alemany abans de poder fer els setze anys. La misteriosa noia el porta davant de molts militars d’alta graduació que, com ella mateixa, no són pas de carn i os. La noia li explica la vida terrenal passada de cadascun dels militars i tot el mal que varen fer durant la II Guerra Mundial per portar a terme la “solució final”, com els nazis la van anomenar. L’advocat s’enduu una gran sorpresa quan la noia li assegura que ella es reencarnarà en la filla que molt aviat portarà al món la seva dona.