Ser per a ser-hi

Inconscients (o no); anem creant els fòssils que a les generacions futures no les costarà gens ni mica d’esbrinar llurs edats, causes ni orígens. Ni el carboni 14, ni cap altre giny modern caldrà per a investigar-ho tot antropològicament. La nostra història -ara present, en plena construcció-descontrolada; aixoplugada per uns governs amb diòptries vàries, hauran facilitat, de tal manera, totes les desraons, que estudiar-ho esdevindrà una assignatura Maria. Ni càtedres ni títols universitaris. Ni assajos ni recerques banals. Ni atenuants ni justificacions, podran ser acceptades arreu; i els nombrosos simpòsiums, potser seran de pures i sinceres contricions. Tot a la llum del dia. Allò que la natura ens ha donat, allò que mai ens negà, hem sabut transformar-ho en matèries indestructibles, de mal ús i, a voltes, per a més injúria, irrecuperables. Els humans del futur els tindran a l’abast de la mà… si és que encara resten humans damunt el cutis gratat d’un planeta menyspreat, maltractat, descurat; com un trasto rònec; d’utilitat nul·la. Ser per a ser-hi, sí, avui; però respectant el que ja hi era molt abans de nosaltres, perquè, altrament, demà, qui podrà perdonar tant de delicte aberrant?