Tantes parpelles recull una nova etapa i manera en la poesia de l’Anna Vilà, començada l’any 2014 i fins al present, connectada amb la filosofia poètica de John Ashbery, de Samuel Beckett i amb aspectes de la interpretació de la física quàntica, present en la seva formació, entre d’altres influències i referents literaris i artístics, utilitzant també restriccions oulipianes. Ella mateixa ens en parla, en un text situacional, d’aquesta manera:
“Em desconnecto del llenguatge en el seu ús llastrat pel quotidià. Em desconnecto de l’obligació d’un ‘sentit’, en l’accepció d’un argument, d’un ‘motiu’, d’una figuració... Em desconnecto de la seva utilització lineal, mirall mentider de la continuïtat que no és, ni en el defora ni en el dedins. Em desconnecto dels miratges de la univocitat i de la unicitat, trampes i falsedats. Em desconnecto del llenguatge conscient pur –en el que puc– per a fer forat a aquell que ve de la part de més enllà, més endins i més defora –en últim terme, el mateix–, el llenguatge que es somnia i en la forma en la que es somnia, i amb el que es delira el món, complet i en xarxa, alocal i atemporal. Em desconnecto del full en blanc que ens diu que tot depèn d’un i, sobretot, que existeix aquest un. [...] Em connecto a l’ús del llenguatge pel llenguatge, per la seva experiència i el gaudi d’ella; les paraules, lliures del seu sentit quotidià, el que les banalitza i els treu allò diví, allò que les fa ‘revelar’; mesclades i posades sobre el text com les pintures en l’abstracció artística, per a l’emoció i l’associació creadora de qui ho rep [...]”.