Tirant lo Blanch

Antigament, l’ordre militar era tingut en tanta reverència, que no era guardonat amb l’honor de cavalleria més que el més fort, el més animós, el més prudent i el més expert en l’exercici de les armes. La fortalesa corporal i el coratge s’han d’exercitar amb saviesa, perquè, així com algunes vegades uns pocs han obtingut victòria sobre molts a causa de la prudència i les bones arts dels batalladors, en altres ocasions la saviesa i l’astúcia dels cavallers han sigut suficients per a véncer la força dels enemics. I per aquesta raó els antics ordenaven justes i tornejos i educaven els infants en l’exercici militar, perquè en les batalles foren forts animosos i perquè no sentiren terror davant la visió dels enemics. La dignitat militar ha de ser premiada, perquè sense ella els regnes i les ciutats no podrien romandre en pau, segons diu el gloriós Sant Lluc en el seu evangeli. Mereixedor és, doncs, el virtuós i valent cavaller, d’honor i de glòria, i la seua fama no ha de ser oblidada amb el pas dels dies. I com entre els altres insignes cavallers de gloriosa memòria sobreïx el valentíssim Tirant lo Blanch, del qual fa especial commemoració el present llibre, és necessari fer un singular i present esment individual, a causa del seu honor i de les seues grandíssimes virtuts i cavalleries, que es reciten en les següents històries.