Helena Nuviala de Miguel

En aquest recull de contes, la noció de «frontera» travessa les idees, la memòria i el cos, la migració, la llengua, la violència i el dol, la pell com a límit i pont, la pèrdua, i incideix en la importància de les cures i de la comunitat. Cada narració (fins i tot si és de reinterpretació històrica) s’ofereix des d’una visió humana i empàtica, que observa el quotidià. Alhora, els espais al·legòrics (com l’arc de Sant Martí, l’oca, l’avenc o el Gran Buit) abracen el realisme més profund. Els paisatges en la vida dels protagonistes dansen, de vegades, amb harmonia i, a voltes, a contrapeu. Cada relat deixa que les escenes i les veus mostrin el veritable sentit.