Isabel Rodríguez Vila

Barcelona y el Caribe son los puntos de conexión. Una pareja de submarinistas identifica en una isla, supuestamente inhabitada, a una etnia desconocida para el mundo. Convivir con ellos cambia su escala de valores al interpretar su espiritualidad y rituales ancestrales. La naturaleza, el dèjá vu, las regresiones, trances, y la Magia del Sueño les desvela el autoconocimiento y los vincula con el origen del ser. Los diálogos son la herramienta para conocer la autenticidad de sus vidas; su conexión con la Madre Tierra, el inspirador cruce de sentimientos, el atisbo de otras dimensiones en los diferentes estados de conciencia y el compromiso adquirido: «Agradecer la vida como un regalo, siguiendo la filosofía Carpe Diem, pero, sobre todo, amando. Habían aprendido que el “amor” lo abarcaba TODO».

Barcelona i el Carib són els punts de connexió.

Una parella de submarinistes identifica en una illa, suposadament inhabitada, una ètnia desconeguda per al món. Conviure amb ells canvia la seva escala de valors en interpretar la seva espiritualitat i rituals ancestrals.

La naturalesa, les regressions i estats de trànsit i el déjà vu els revelen l’autoconeixement i els vincula amb l’origen del «Ser».

Els diàlegs són l’eina per a conèixer l’autenticitat de llurs vides; la seva connexió amb la Mare Terra, l’inspirador intercanvi de sentiments, l’indici d’altres dimensions en els diferents estats de consciència i el compromís adquirit: «Agrair la vida com un regal, seguint la filosofia Carpe Diem, però sobretot estimant. Havien après que l’Amor ho abasta TOT».

Dr. Javier Barja.

Comitè Ètica Assistencial / CSM / Barcelona

Nits de Pijames és un cant a la vida, a l’amor i l’amistat.

L’exemple de l’envelliment saludable.

Una història divertida i valenta que transcorre entre Barcelona i Yucatán, i que tracta qüestions quotidianes com la sexualitat, l’adaptació als canvis físics, l’enamorament, el factor econòmic, les malalties i les pèrdues.

Una invitació a trencar amb les normes preestablertes sobre com s’ha de viure després dels setanta i escaig.

Les protagonistes són les dones que als anys setanta sortien al carrer per defensar els seus drets, amb la diferència que ara no demanen permís: ara, directament, viuen intensament com volen perquè s’ho han guanyat.