Javier Martín Luque

Abierta de par en par es mucho más que una novela: es un grito desgarrador en defensa de quienes han sido relegadas a los márgenes. Desde las calles de una Barcelona indiferente hasta los pasillos de Casa Camelia —una modesta pensión—, esta obra da voz a mujeres que lo han perdido todo. Con una prosa íntima y valiente, Javier Martín Luque construye un mosaico de historias que refleja con crudeza el sinhogarismo femenino: el dolor de la exclusión, las cicatrices de la violencia y el impacto devastador en la salud física y mental. Sin embargo, incluso en las circunstancias más adversas, celebra la capacidad humana para resistir, levantarse y recuperar la dignidad. Vicky, narradora de esta obra y exbailarina apartada de su carrera por los despiadados estándares del espectáculo, encuentra una nueva forma de danzar en los escenarios de la educación social. A través de su mirada, nos invita a cuestionar los límites entre la seguridad y el abismo que acontecen en este refugio. Cada puerta cerrada guarda testimonios de lucha. De ahí emergen la solidaridad, el cuidado y la defensa de los derechos humanos, capaces de abrir caminos hacia nuevas oportunidades. Abierta de par en par no solo denuncia: también ilumina. Es una llamada a la reflexión social y un recordatorio poderoso: detrás de cada mujer hay una historia de supervivencia que merece ser escuchada.

Oberta de bat a bat és molt més que una novel·la: és un crit esquinçador en defensa de les que han estat relegades als marges. Des dels carrers d’una Barcelona indiferent fins als passadissos de Casa Camèlia —una modesta pensió—, aquesta obra dona veu a dones que ho han perdut tot. Amb una prosa íntima i valenta, Javier Martín Luque construeix un mosaic d’històries que reflecteix amb cruesa el sensellarisme femení: el dolor de l’exclusió, les cicatrius de la violència i l’impacte devastador en la salut física i mental. Tanmateix, fins i tot en les circumstàncies més adverses, celebra la capacitat humana de resistir, aixecar-se i recuperar la dignitat. La Vicky, narradora d’aquesta obra i exballarina apartada de la seva carrera pels despietats estàndards del món de l’espectacle, troba una nova manera de dansar als escenaris de l’educació social. A través de la seva mirada, ens convida a qüestionar els límits entre la seguretat i l’abisme que es despleguen en aquest refugi. Cada porta tancada amaga testimonis de lluita. D’aquí en sorgeixen la solidaritat, la cura i la defensa dels drets humans, capaces d’obrir camins cap a noves oportunitats. Oberta de bat a bat no només denuncia: també il·lumina. És una crida a la reflexió social i un recordatori poderós: darrere de cada dona hi ha una història de supervivència que mereix ser escoltada.