MARTA TEIXIDÓ ABRIL

Alguns paisatges ens habiten més del que ens pensem. En De flors I d’aire, cada relat és una llavor que brosta entre la memòria íntima I la imaginació més salvatge. Des d’un indret anomenat Vitamènia—meitat real, meitat ficció—, l’autora traça històries de dol, desig, migració, malaltia I arrels familiars entrellaçades amb un herbari fantàstic: flors que il·luminen el bosc, plantes que riuen, espècies impossibles que revelen veritats emocionals. Igual que si fullegéssim un àlbum de records I somnis, el llibre alterna contes I apunts botànics que dialoguen entre si I construeixen un univers tan tendre com incòmode, tan local com universal. Cada personatge —una nena que no vol créixer, un jardiner enamorat, una dona que escriu cartes sota la pluja— floreix en cada pàgina I deixa una empremta perdurable. De flors I d’aire no és únicament un llibre de relats, és una col·lecció de vides que desprenen una aroma a terra humida, a infància, a guerra, a primera vegada. Llegir-lo és passejar per un jardí secret on cada flor et desvela alguna cosa.