Marc Servitje Bosch

Aquest llibre està posseït. Sí, sí, ho dic de veres, és perillós. Més val que el deixi allà on era abans que sigui massa tard. No fos cas que el llegís i perdés la xaveta, que de cop i volta tornés a creure en encanteris, possessions infernals i visions espectrals. No faig broma, no. Corre el perill de viatjar enrere en el temps, reviure la seva infantesa i deixar-se enlluernar novament per la màgia i la fantasia... allò que amb els anys li han dit que no té lògica ni sentit o, encara pitjor, que ni tan sols existeix. Què se n’ha fet d´aquell nen que resava perquè les coses extraordinàries esdevinguessin ordinàries? I és que si obre aquest volum pel mig i hi para l’orella ben a prop, és possible que escolti els crits de socors d’éssers maleïts, el soroll de trencadissa dels somnis esberlats i el riure ensordidor de criatures malèfiques. I si encara va més enllà i s’atreveix a donar-hi un cop d’ull, no descarto que es perdi pel carrer més llarg de l’univers, que senti com li cruixen els ossos en estampar-se contra el gel, que no es reconegui a si mateix quan es miri al mirall o fins i tot que acabi protagonitzant la seva pròpia pel·lícula de terror. Ep! Que consti que l’he avisat, no em faig responsable del que li pugui passar a partir d’ara.

Después de una larga y exitosa carrera como detective privado, Alain Morin se muda a un pueblecito de la Columbia Británica canadiense para disfrutar de una merecida jubilación. Dispuesto a gozar de las ventajas de su nuevo hogar, Morin decide participar en un tour que le llevará a conocer los rincones más populares del valle Okanagan y a relacionarse con un variopinto grupo de personajes: una joven pareja procedente de Toronto, el recepcionista mexicano del hotel en el que se hospedan, la chica filipina que les limpia la habitación, un guía parlanchín e inseguro, el propietario de una bodega de la zona… Con el paso de las horas, un cúmulo de envidias, recelos y malentendidos aflorarán entre los distintos pasajeros, derivando en la extraña desaparición de uno de ellos y precipitando la vuelta de Morin a aquello que mejor sabe hacer: resolver misterios y desenmascarar a los culpables. Un paisaje idílico, el mito de una criatura legendaria, la irrupción de unos seres maléficos llegados de la mismísima Transilvania y un buen chorro de vino dulce y afrutado aderezarán la última e impredecible aventura del veterano sabueso.

He venido a contarte una historia o, mejor dicho, a vaciar el buche. A estas alturas ya toca. He guardado este secreto desde hace siglos y lo que sea que hiciera ya debe de haber prescrito. Total, ni siquiera me van a creer.