Maria Coma Viñas i Mònica Pérez i Coma
Mare i filla, creen aquesta novel·la en exclusiva. La Maria, la mare, era nascuda a Barcelona en 1959, i es guanyava la vida com a professora de primària. A més d'això, era llicenciada en historia. La vida, la va portar a emprendre el viatge cap a l’escriptura en un dels pitjors episodis de la seva vida, amb l’objectiu de transmetre a les seves filles, totes les ensenyances que sentia que no podria arribar a compartir en vida. La Mònica, la filla, és nascuda a Barcelona en 1995, i és llicenciada en arquitectura. S’ha convertit en escriptora en un afany d’acabar el projecte que va iniciar la seva mare, publicar el seu manuscrit, i transmetre la seva historia i talent al món.
Su libro
Els quatre pètals de la rosella
Novel·la de ficció històrica de caire feminista, gairebé sense adonar-se’n. La història va transcorrent durant aproximadament un segle, i es podria dir que encara segueix fent recorregut, sense fi.
Comença l’any 1908 quan la família Reig, fins ara vivint de pagès, es veu obligada a abandonar tot el que coneixia en la recerca d’un futur millor; com moltes altres famílies durant l’esclat de la revolució tecnològica.
Així és com comencen a treballar a una de les colònies tèxtils més fructíferes del segle XX a Catalunya, Viladomiu Nou. Es troben en una època en la qual les institucions familiars tenien uns rols molt concrets, i cadascú havia de complir amb el seu per tal d’aconseguir la subsistència del grup.
Aquesta novel·la relata la vida de quatre dones, i com van transcorrent les seves vides en aquest nou ambient, en una època en la qual les dones tenien poca capacitat de decisió i moltes responsabilitats imposades. En resum, una vida ja escrita.
Però els petits canvis i millores que van aconseguir durant les seves vides van servir perquè les persones que les succeïssin escalessin en qualitat de vida i poguessin aspirar a una vida millor; com una cadena de favors infinita. En una recerca constant de poder escollir el seu propi destí.
“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”
Eduardo Galeano