Pep Bertran

En esta tercera entrega de la trilogía del flâneur del Born, un escritor reflexiona sobre la naturaleza de la creación literaria y la necesidad de simbolizar las vivencias traumáticas. Su proceso creativo se ve alterado por la irrupción de Bàrbara, una abogada marcada por un complejo de inferioridad derivado de los orígenes humildes de su padre. A través de un análisis ácido y una mirada introspectiva, el narrador disecciona la psique de la protagonista, sus relaciones sentimentales fallidas y su lucha constante por alcanzar un estatus idealizado, transformando su conflicto personal en el motor central de su literatura.

La ballarina que llegia Dostoievski aplega un recull de relats amb un fil conductor comú. En cada un dels deu capítols que conformen l’obra, el narrador exposa la relació que diferents dones que han estat importants en la seva vida mantenien amb el llibre o l’autor que més les havia apassionat. Tanmateix, també s’expliquen les circumstàncies de la trobada amb elles i els motius que precipiten el desenllaç de la història d’amor que van viure. El narrador recorda amb tendresa aquestes dones i en subratlla, sobretot, el vessant lletraferit. Els autors que treuen el nas en aquestes pàgines representen un ventall prou ampli de referències literàries, des de Simone Weil a Gabriel Ferrater, passant per Virginia Woolf o Marcel Proust.

«Corria l’estiu de l’any 2014 quan vaig tenir la pensada de posar en funcionament un blog a internet —de títol bertranades— per tal d’anar-hi publicant, amb una periodicitat més o menys quinzenal, comentaris vagament especulatius al voltant de diferents obres literàries que, per una o altra raó, m’haguessin cridat prou l’atenció per mirar de dir-ne alguna cosa. El que hi pretenia no era explicar cap d’aquests llibres ni els seus autors sinó, simplement, compartir amb altres lectors les divagacions que m’havien suscitat els textos en qüestió. El present volum recull aquelles digressions literàries mantenint l’esperit de les bertranades, el de procurar lectors i lectores a les obres que comento. Si qualsevol de vosaltres, gràcies a aquests senzills assajos, té interès a llegir o rellegir Bearn, Foc pàl·lid o Josafat —posem per cas— em dono per pagat a bastament.»