Roser Caño Valls

Un estiu, Violeta, una noia de 26 anys gràcies a un regal de la seva mare i la seva àvia viatja a l’Escala. Allà coneixerà lAntoine, el jardiner d’una casa, la casa del matrimoni Rius.Un dia senten el soroll d’una porta que s’obre a la casa, un robatori miseriós i una mort en estranyes circumstàncies. Violeta descobrirà en aquest viatge un secret familiar amagat.

És un recorregut pel comiat de dues històries d’amor: una relació acabada I un enamorament platònic. Un viatge esperançador en què l’autora teixeix un fil entre la pèrdua I la reconstrucció del jo a través de símbols entrellaçats. Un poemari delicat I honest, amb la influència del poeta Joan Salvat-Papasseit. “L’amor, doncs, alça el vol. La resta no és història, almenys no encara. És una història per escriure. Per intentar. Perquè els futurs no estan escrits. Però el cor haurà començat, de nou, a bategar. Acompanyem aquest cor en el seu camí, que tot just comença. O mirem com s’enlairen, petites I juganeres, aquestes noves papallones. Aquesta és la meravella que el sentiment més pur amaga o ofereix.”