Agustench Gené

LEmília cus el vestit que ha destrenar a la festa major. I somia. El Lluís també somia, però amb els peus clavats a terra, la terra «aspra i seca» que entoma els silencis entre els membres duna mateixa família. La vida al mas, aparentment senzilla, amaga tot un entramat de passions, enveges i gelosies que, lentament però inexorable, abocaran lEmília a la tragèdia, al mas i més enllà del mas. Pares, mares, fills i néts. Fins que la tieta Rosa passa recompte dels morts com si passés els dits pels granets dun rosari. ¿Quina serà lherència de lEmília?