Alighieri

"Dante Alighieri quiso decir lo que nunca ha sido dicho de mujer alguna: la expresión de un amor que transciende las dimensiones físicas de este mundo y se convierte en pura espiritualidad" Dante Alighieri (1265-1321), padre de la lengua italiana, invirtió doce años de su vida en escribir la Divina Comedia. Dos hechos biográficos -la muerte de su amada Beatriz y el exilio de su ciudad, Florencia- le sumieron en un estado de incertidumbre y desilusión que sólo logró superar a través de una poesía universalizante que dejó a las generaciones venideras una obra plena de belleza e inmortalidad, base de la literatura alegórica medieval. En la Divina Comedia Dante pretende decir lo que nunca ha sido dicho de mujer alguna: la exaltación del triunfo celestial de la amada, la expresión de un amor que transciende las dimensiones físicas de este mundo y se convierte en pura espiritualidad. El resultado final es un fantástico viajes hacia la redención que abarca todo el argumento existencial, desde la creación del hombre hasta su destino final, la divinidad. Ángel Chiclana, de la Universidad Complutense, ofrece en su edición una auténtica guía de lectura, adaptando nuestra sensibilidad moderna a la ideología y la estética medievales y familiarizándonos con los personajes, acontecimientos, instituciones, fuentes literarias y el complejo teológico y filosófico del autor de esta obra cumbre de la literatura universal.

Infierno es la primera de las tres partes que componen una de las obras cumbre de la literatura universal, la monumental Comedia de Dante. Redactada aproximadamente entre 1304 y 1321 e impresa por primera vez en 1472, la grandeza epica de esta obra maestra ha inspirado a escritores durante más de quinientos años y ha entrado a formar parte del imaginario colectivo. Guiado por el poeta latino Virgilio, Dante recorre en Infierno los nueve círculos concentricos en los que los condenados expían sus culpas. Mientras desciende, el poeta describe las horribles torturas a las que conduce el pecado y presenta un vasto elenco de atormentados personajes, hasta llegar finalmente a lo más profundo del abismo y encontrarse con Lucifer. Publicada por primera vez en Seix Barral en 1973, la traducción de Çngel Crespo fue elogiada unánimemente y recibió en 1979 el Premio de los Lectores y Libreros italianos y en 1980 la Medalla de Oro della Nascita di Dante, que concede la ciudad de Florencia. Su trasvase metrificado y rimado del Infierno dantesco depara al lector un verdadero Dante castellano, difícil cúspide de la exigencia y de la más sutil maestría expresiva.

A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç didentificar història i filosofia, mite i ciència, a través del discurs dun viatge i duna ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a lentrada al Paradís. En aquest camí, lhome ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.

La figura de Dante Aligheri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç didentificar història i filosofia, mite i ciència, a través del discurs dun viatge i duna ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a lentrada al Paradís. En aquest camí, lhome ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.En aquest edició presentem el text corresponent al primer dels tres estadis: Infern, al que seguiran, posteriorment i en volums independents, Purgatori i Paradís.

Una obra mestra de la literatura universal.La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç didentificar història i filosofia, mite i ciència, a través del discurs dun viatge i duna ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a lentrada al Paradís. En aquest camí, lhome ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu. La feina de Joan F. Mira com a traductor de lobra major del Dant és duna eficàcia indiscutible i permet llegir el magne poema amb tota la seva alenada èpica i narrativa. El seu treball se suma a una llarga tradició de versions catalanes de la Divina Commedia, iniciada amb Andreu Febrer, en el segle xv, i que inclou, entre les de més anomenada, la de Josep M. de Sagarra. Aquesta  traducció de Joan F. Mira ha rebut els premis Nacional de Traducció del Ministerio de Cultura, el de la Crítica “Serra dOr” i la Medalla dOr de la Ciutat de Florència, i també una magnífica acollida entre els lectors.

Amb estudi introductori i propostes didàctiques a càrrec de Jordi CaixàsLa figura de Dante Aligheri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a lentrada al Paradís. En aquest camí, lhome ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.

La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç didentificar història i filosofia, mite i ciència, a través del discurs dun viatge i duna ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a lentrada al Paradís. En aquest camí, lhome ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu.Amb aquesta edició, labutxaca ja disposa al seu catàleg de dos volums independents que recullen lInfern (2010) i, ara, el Purgatori (2011).