Alzamora

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de lassassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat.Crim de sang és un thriller datmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa.

El banquer Joan March i el savi Joan Mascaró: dos personatges universals i antagònics dun mateix poble mallorquí.Reis del món és una novel·la dabast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. Lun és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. Laltre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts danys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través daquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Òmnium a la Millor Novel·la de lAny. Una mort absurda desencadena un viatge al fons de lànima humana. "Ràbia és la gran novel·la del nostre temps" (Guillem Frontera).Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la duna persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima dun incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre lhome intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que lenvolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i dautèntica amistat.

Reis del món és una novel·la dabast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. Lun és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. Laltre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts danys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través daquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

Deu anys després del premi Carles Riba, Sebastià Alzamora torna a la poesia amb un gran llibre demaduresa.No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem perviure. Però hi ha una netedat de lesperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a laqual hem daspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és largument principal dun llibre format per unatrentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per SebastiàAlzamora. Amb els dibuixos de lartista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia hauriende voler tenir, llegir i contemplar.

La Malcontenta emprèn una revenja contra les autoritats que han executat el bandoler Joan Durí, a la Mallorca rural del segle XIX.Un matí dhivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla lexecució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria duna regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció dun company, Antònia –coneguda com “la Malcontenta”– es proposa una revenja que és també lafirmació de la seva llibertat en una societat dhomes. La Malcontenta és la història dun gran amor, capaç denfrontar-se a tots els inferns.

Lamor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que sha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en linterval. Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre lamor, lamistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística.

Lamistat intensa i feliç entre els joves Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora lamistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen lart i la literatura; són insolents, provocadors i senten lexaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, sadmiren mútuament i han navegat plegats duna punta a laltra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que shagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a lany 1938, en plena guerra civil. Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i lamistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a lenyorança i a lalegria dhaver-la coneguda.

La pell i la princesa és una història damor i una indagació en els mecanismes del poder. Lautor hi recrea el festeig den Puppa i la princesa Maria. Al seu voltant, en una Praga que viu lesclat de la Guerra dels Trenta Anys, se succeeixen les intrigues cortesanes, en què conspiradors i víctimes entren en un joc de forces ple descenes de sexe i violència.Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives, i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida danacronismes històrics i dhomenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffmann o Les aventures del soldat Schwej, la novel·la, guardonada amb el prestigiós Premi Josep Pla, és una crònica punyent de les passions que enterboleixen la vida humana i dun secret que mai no shauria dhaver revelat.

Ni la decrepitud ni la vesània,sinó en Jaume mateix, i ella també,na Marta, immòbils entre estàtuesanimades en aparença,pedres antropomorfes,esveltes siluetes dins un pis,allà, a l?Eixample esquerre, siluetes

Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora lamistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen lart i la literatura; són insolents, provocadors i senten lexaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, sadmiren mútuament i han navegat plegats duna punta a laltra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que shagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a lany 1938, en plena guerra civil. Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i lamistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a lenyorança i a lalegria dhaver-la coneguda.

Premi Òmnium a la Millor Novel·la de lAny. «Ràbia és la gran novel·la del nostre temps». Guillem Frontera Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor és enverinada i mor, sense que el seu amo sàpiga qui ho ha fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la duna persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima dun incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre lhome intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que lenvolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i dautèntica amistat. «Ràbia no és només una carta damor als animals de companyia, és una novel·la política, és un clam a favor de la memòria històrica, és un subtil document que parla sobre la barbàrie en què està caient lésser humà en un segle XXI cada vegada més deshumanitzat, és lexplicitació de lamenaça rotunda de lauge de la ultradreta i de la violència sistèmica que pateix la nostra societat en perill. […] Alzamora ha construït una eficaç novel·la formidable.» Jaume C. Pons Alorda

None

En Pere de Son Gall és un jove pagès de Mallorca que, als anys vint, decideix construir una màquina voladora, batejada amb el nom de cometagiroavió. El projecte pateix tota mena dentrebancs i desperta les burles de la gent del poble, que titlla en Pere de boig i dil·lús. Però en Pere és obstinat, tant en el desig de volar com en lamor incondicional que sent per na Maria Boscana, filla dun poderós terratinent.Mentrestant, des de Barcelona arriba una comissió de la Lliga del Bon Mot, amb la missió de combatre la blasfèmia i la grolleria a lilla. Les tres dames del Bon Mot, lalcalde vidu, el capellà dipsòman i els entranyables amics den Pere permeten a Sebastià Alzamora crear una comèdia emotiva i divertida, que parteix duna història real i que celebra la força irresistible de lamor i la capacitat de superació dun home amb la dèria de volar.

Un llibre irreverent i dalt contingut eròtic duna de les veus més potents de la nova narrativa catalanaEl mite de Faust, caracteritzat per lavidesa de viure i el terror del més enllà, ha estat tractat per alguns dels grans noms de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann per esmentar els dos més característics. A Nit de lànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des duna perspectiva estrictament contemporània i amb lenorme potència creativa, llenguatge de luxe i actitud rebel, provocadora i desafiant que el caracteritzen. En la seva particular versió del mite de Faust, Alzamora juga amb la força de lerotisme, la irreverència religiosa i el sentit de lhumor que li són habituals per a construir una obra ambiciosa i punyent, tal com sescau al mateix mite i als seus models, i que no deixarà cap lector indiferent.

"Mula morta no és un llibre derrotista. Cal sospitar de bon de veres que no és del tot morta, la bístia. És un símbol, i un símbol efectiu, malgrat o justament mercès a la seva agressivitat conceptual. L'animal pot tenir limitacions reprod

Un magnífic llibre format per dos poemes llargs de memòria col·lectiva i personal.Sala Augusta és un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. Llengua materna, a continuació, fa referència a la mort de la mare de l’autor. Aquí la memoria esdevé personal, íntima, però a la vegada ret homenatge a les riveteres o cosidores de sabates que, dels anys 40 als 80, van fer feina a la indústria mallorquina del calçat, escombrada pel turisme, cosint sabates a casa seva, amb unes condicions laborals inexistents.