Amis

Una serie de artículos sobre América del autor de Dinero y La casa de encuentros.

Estados Unidos desde el punto de vista de un cronista excepcional.Ilustre británico conocedor de Estados Unidos desde que con diez años pasara un curso escolar en Princeton (New Jersey), Amis acomete en este libro, con profundidad e ironía, la «empresa monstruosa» de ir desvelando el misterio que envuelve lo que él mismo ha calificado como «un mundo, más que un país». Sagaz, sutil, infalible, Amis se acerca en estas páginas a Saul Below, Gore Vidal y Philip Roth; muestra perfiles desconocidos de Norman Mailer, Truman Capote, Joseph Heller, William Burroughs, Kurt Vonnegut, John Updike y Paul Theroux; entrevista a Brian de Palma; asiste en Dallas a la campaña del candidato presidencial Ronald Reagan; descubre el beau monde, el universo «muy pulcro y redondito» de la franja inmobiliaria más cara de América, Palm Beach; accede a la mansión Playboy; y analiza con conmovedora lucidez, en un temprano 1985, «bajo presiones insólitas», «el desastre humano» de la epidemia de sida. «La América de Martin Amis resulta entre graciosa y terrorífica.» The Times«Como extranjero ejerciendo de ensayista, Amis no tiene rival.» The Economist

En ple segle XXI, endinsats en un nou mil·lenni del tot apocalíptic, qualsevol història és possible: per exemple, que una femme fatale bellíssima, Nicola Six, planegi el seu propi assassinat. Ella mateixa triarà linterlocutor de lassassinat i lassassí: Guy Clinch, un aristòcrata romàntic fascinat pels baixos fons, i Keith Talent, un estafador cruel i vulgar aficionat als dards i addicte a la TV i a la pornografia. Tots tres crearan una espiral de perversió i violència a partir de lengany i la manipulació mutus, i jugaran amb els sentiments més íntims i les creences més elevades de cadascun dells.Camps de Londres és una apassionant i trepidant sàtira situada en el futur, però no futurista, que porta les contradiccions i tòpics del present (com les guerres, la degradació del medi ambient o la burocratització i la deshumanització) fins a extrems insospitats, en una lúcida reflexió no exempta de cruesa i ironia sobre la decadència del món contemporani.