Ana Cecilia Altamirano Román
Nascuda a Chiclayo, Perú (1972).
Poeta, declamadora i mestra. Des de molt petita s’in-teressà per la poesia i la declamació. Ha estat reconeguda com “Ambaixadora Cultural del Perú”, per la seva tasca com a declamadora i difusora de les danses tradicionals peruanes.
Des de la seva arribada a Catalunya, va participar i va col·laborar assíduament per la difusió i reivindica-ció de la llengua catalana. Va formar part del grup de teatre i poesia – Veus noves per a velles paraules - de la Normalització Lingüística de Vic. Així mateix, de la colla castellera Sagals d’Osona.
L’any 2010, Òmnium Cultural d’Osona -a la Marxa dels Vigatans- li va donar un reconeixent com persona nouvinguda, per la seva immersió en la cultura tradicional catalana.
Declamadora i gestora a diverses activitats culturals al voltant de la poesia i la música.
Des del programa virtual Poesía: reflejo social, fa difusió de les seves obres conjuntament amb altres escriptors i cantautors internacionals.
Viu a Vic, Barcelona. Treballa a l’Escola Estel – Cen-tre de Pedagogia Terapèutica de Vic.
Su libro
I tossudament, els meus mots!
I tossudament, els meus mots!, és un recull de poemes de l’Ana Cecilia Altamirano Román en català, en castellà i fent l’ullet al quítxua. Una vegada més, l’autora rendeix homenatge a la diversitat lingüística humana, específicament a les tres llengües que formen part de la seva identitat. Expressant amb elles, el galop resistent i tossudament alçat dels seus mots i de la seva poesia peruana - catalana.