Barderi

Relats de dones daquí que no podràs oblidar.Aquest llibre està protagonitzat per dones daquí, dones catalanes duna forma oberta i plural o simplement perquè tenen una relació important amb aquest territori. Dones dàmbits diferents (arts, ciència, lletres, esports, activisme...) i de totes les èpoques i condicions, també del present. Tan conegudes com Mercè Rodoreda, Montserrat Caballé i Emma Vilarasau o tan valuoses i desconegudes com Raimonda Matavacas o Elena Maseras. Superheroïnes que van fer coses mai vistes o que van dedicar-se de ple a la seva vocació i van tenir una vida plena i amb sentit. Dones que han arribat a ser tot allò que han volgut ser, gràcies també a altres dones com elles. Dones que no shan posat cap límit a lhora de viure, investigar, explorar i ser. Un llibre per descobrir les meravelloses històries dalgunes dones del teu país. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Tots els amors afortunats sassemblen i tots els amors infeliços ho son a la seva manera.Aquest és un llibre que il·lumina les aigües obscures del mar de lamor. Es pot estimar bé i malament, lamor té a veure amb la passió, però també amb lètica. Descobrir-ho és una altra manera dobrir els ulls. Un llibre que tracta dun tema que sen parla poc: el maltractament de baix voltatge. No deixa marques, no hi ha grans insults, però menyscaba el propi jo fins a laniquilació.Aristòtil no va fer mai cap llibre pensant que les dones podríem llegir-lo, érem per a ell una mena dhome incomplet. No cal passar comptes, tothom és capaç de pensar el que la seva època li permet pensar. Però nosaltres, homes i – especialment les dones del segle xxi- ens fem nostre el privilegi de fer parlar la seva obra des del nostre present i la nostra vida. Ambtota la transgressió que això suposi, perquè del que es tracta no és pas de fer un tractat especialitzat sinó un manual damor, una carta per a navegants per aquest mar tan tèrbol. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Quan lamor i la vida ens posen a provaUna novel·la que et toca lànima. Quan era un nen, lOliver Bou destacava en lescriptura de cartes damor per als seus companys de classe. Ara, a la cinquantena, sha convertit en escriptor de gran èxit de novel·la negra i columnista, i un daquells antics companys, el Pere, li demana que escrigui en nom seu unes cartes adreçades a la Roxana Segarra per enamorar-la. Ella, una editora de prestigi, encara ho vol tot però no necessita res. Capaç de fer-se creure a ella mateixa el que vulgui, sempre trobarà bones raons per fer el que decideixi fer, però no li resultarà fàcil trobar el veritable camí quan la vida la posa a prova. «Després de cinquanta-tres cartes, de tants trucs a la porta, tenia ganes de veure el Pere; no sabia qui era després de trenta anys. Què recordava? Tan sols imatges esparses i borroses, en una estació de lany freda: en cotxe de nit per Barcelona mentre plovia, un restaurant al barri de Gràcia, un carnestoltes disfressats del món de lhampa... i el desig ple de neguit de les primeres trobades». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una nova veu literària que recorda Mirall trencat.Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil dor, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés dindustrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i lamor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides daquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no sha doblidar mai. «—Podré recordar-ho tot, mare?»—Comença pel principi, Núria, quan la Clemència era xiqueta —li va sentir dir a laRosalia—. Si tanques els ulls sentiràs la meva veu tocant la teva, acabant les frases ocomençant-les. No corris, ens queda molta nit encara fins que la ciutat es desperti...». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una novel·la per aprendre a gestionar les frustracions i comprendre que a la vida no tot passa com i quan voldries…La Teresa vol ser astronauta i viatjar a la Lluna. Per això decideix entrenar-se juntament amb el seu amic Pol, i els dos shi posen de valent i intenten construir un coet al jardí de casa seva. Poc després, però, sadonen que les coses no són tan fàcil i que no sempre els desitjos es fan realitat, o almenys no de la manera esperada. Una novel·la sobre la importància de superar les frustracions i esforçar-se per viure una vida més feliç.

Aquesta és la història de tres generacions de dones: la Clemència, rossa com un fil dor, nascuda a Bellparatge a finals del segle XIX; la seva filla Rosalia, que viurà tot el procés dindustrialització, i la Núria, neta de la Clemència, que lluitarà per tenir la formació, la llibertat sexual i lamor que no van tenir mai la seva mare ni la seva àvia. La misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació marquen les vides daquestes dones a la Catalunya més pobra, però també el poder de la reconciliació i de la superació determinen el destí final de les protagonistes. Una novel·la èpica i colpidora que és, alhora, el relat ocult de moltes dones. Una memòria que no sha doblidar mai. «—Podré recordar-ho tot, mare?»—Comença pel principi, Núria, quan la Clemència era xiqueta —li va sentir dir a la Rosalia—. Si tanques els ulls sentiràs la meva veu tocant la teva, acabant les frases o començant-les. No corris, ens queda molta nit encara fins que la ciutat es desperti...». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una dona sola davant del mar. Un far ple de llibres. Descobrir que el darrer amor, el més profund i veritable, és amb la pròpia vida.Montse Barderi signa la seva novel·la més lliure, desfermada i lírica: un relat radical sobre les dones que comencen a envellir i, lluny de renunciar a res, ho volen tot. Una història que parla d’identitat, cos, bellesa, amistat, llibres, sexe i miracles. I ens recorda que potser no cal una altra persona per sentir-se estimada. Potser només cal aprendre a parlar amb el mar. I jo, mentrestant, incapaç de consolar-la, dibuixava cercles de llum sobre l’aigua. Estava enamorat d’una dona convencional, amb somnis de clixé, plena d’automenyspreu, inseguretats, debilitat, tristesa, i jo, com sempre, me la vaig estimar encara més per patètica, per innocent, per desorientada, per profunda i irremeiablement humana. «L’amor de la Montse Barderi per la paraula ens fa enamorar, un cop més, de la seva escriptura!». Xavier Grasset, periodista «Un llibre per bussejar per la teva pròpia vida, que et sacseja amb infinites onades d’ironia i d’esperança». Anna Pujadas, filòsofa, UAB