Bastida Sabido

Un joc de miralls valent i necessari entre dos foscos episodis lligats a la burgesia catalana: el pistolerisme dels primers anys vint i el tràfic atlàntic desclaus.Un joc de miralls valent i necessari entre dos foscos episodis lligats a la burgesia catalana: el pistolerisme dels primers anys vint i el tràfic atlàntic desclaus. Barcelona, 1920: segons les estadístiques, lany amb més atemptats contra patrons industrials en el context del pistolerisme. Els Arboix, propietaris duna notable colònia tèxtil, decideixen recloures a la torre destiueig de lHospitalet per allunyar-se dels perills de la gran ciutat. En aquesta atmosfera carregada de records familiars, la Cecília, la nena de la casa, començarà a indagar en els secrets que amaga la mansió dels seus avantpassats. Un palauet modernista, un jardí exòtic, un misteri per resoldre. Una evocació captivadora dun temps pretèrit i una reflexió colpidora sobre el pes del cognom. Un joc de miralls valent i necessari entre dos episodis foscos lligats a la burgesia catalana: el pistolerisme dels primers anys vint i el tràfic atlàntic desclaus.

La Mimi Banús i en Mateu Serra celebren la revetlla de Sant Joan del 1935 al Club de Tennis Barcelona. Tot plegat, un miratge de lamé daurat, mantons de Manila, xampany, còctels, focs dartifici i cambrers del Ritz. La Mimi i en Mateu volen passar-sho bé i aprofitar lestiu: estan a punt de contraure matrimoni i endinsar-se en el laberint de les rígides convencions socials del seu entorn. Com tots els seus amics, deixaran enrere una adolescència de llarga durada –despreocupada i plena de comoditats enlluernadores– per formar part del món dels adults. Aquest és el retrat duna societat que va esvair-se, amb els seus costums i les seves inflexibles tradicions, el juliol del 36. La crònica dun grup de joves que, completament condicionats per leducació que van rebre, van haver daprendre a callar, fingir i aparentar per pura supervivència. Una història damors i desamors, de resiliència, de memòries, de secrets, de mentides i de mitges veritats. Una mirada audaç i punyent a una generació que va ser obligada a madurar de cop, potser involuntàriament, sense temps per provar i errar, sense assajos, titubejos o marges.