Batallé Prats

«Iolanda Batallé Prats es sencillamente necesaria.»  Cristina Fallarás La escritora, editora y directora de una institución Iolanda Batallé despliega en este libro un relato íntimo y vivencial que va más allá de un manual sobre liderazgo. Es un alegato personal y liberador, emotivo, directo y lúcido que, con coraje, nos invita a vivir, a hacer y a dirigir lejos del autoritarismo impuesto, con la premisa del autoconocimiento como base de una gestión empática, eficaz y feliz. «Engaño al sistema tanto como puedo, deliberadamente, minuciosamente, delicadamente, tozudamente, felizmente. Engaño al sistema que nos ha menospreciado como mujeres, pero la mía no es una venganza. La revolución es ser generosa.» Iolanda Batallé Prats «Aunque en el transcurso de la historia han existido muchas mujeres muy valiosas, lo cierto es que nos han faltado figuras de referencia. El libro de Iolanda Batallé Prats nos invita a ejercer un liderazgo que esté en sintonía con nuestra auténtica esencia y así crear una nueva lógica en la dirección, más inclusiva y más luminosa.» Anna Gener, CEO Savills Aguirre Newman Barcelona

Una novela que muestra que escuchar a los demás es una manera de escucharnos a nosotros mismos.Una mujer en crisis huye hacia los Pirineos con la esperanza de poder recuperarse escribiendo en soledad. Sin embargo, no prevé que las personas heridas se reconocen y se ayudan, y la acogerá una familia superviviente de una durísima experiencia. La necesidad de escuchar y explicar, la importancia de decir las cosas, la empatía, la ternura y el duelo compartido harán que, conversación tras conversación, la autora reconstruya una historia familiar que constituye un desesperado canto de amor a la vida entre altas montañas. Demasiadas deudas con las flores es una sucesión de confesiones, de conversaciones íntimas donde recuerdos y miedos se mezclan, donde el pasado se entrelaza con el día a día formando un misterio llamado vida. «Una prosa que ilumina y que golpea, una prosa que sana.» Xuan Bello

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.Una dona en crisi sinstal·la en una casa a les muntanyes amb lesperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i sajuden, i és així com serà acollida per una família després duna vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat descoltar i dexplicar, lempatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, lescriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant damor a la vida en les valls altes del Pirineu. «Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten lésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten lacceptació duna herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens «Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes «La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat dexplicar-te allò que ha vist com si tabracés». Juliana Canet

Un al·legat a favor del lideratge en femeníA Atreveix-te a fer les coses a la teva manera lescriptora i editora Iolanda Batallé Prats desplega un relat íntim i vivencial que va més enllà dun manual sobre lideratge. És un al·legat personal i alliberador, emotiu, directe i lúcid que, amb coratge, ens convida a viure, a fer i a dirigir lluny de lautoritarisme imposat, amb la premissa de lautoconeixement com a base duna gestió empàtica, eficaç i feliç.   «La meva manera de dirigir és una part indestriable de la meva manera de sentir i de viure. Lidero com visc. Visc com lidero. I aquest lideratge també consisteix en com se senten les persones que treballen al meu costat. No es pot copiar una forma de dirigir com no es pot copiar una biografififia».

Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es va enroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-sel mar endins.«Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és linfinit.» La Joana és una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor després dhaver deixat enrere una feina de prestigi i responsabilitat. A més de dibuixar figures a la sorra i de trobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva història vital i en el sentit de lexistència. Totes aquestes reflexions les deixarà escrites per explicar el món a la seva filla de set anys, la Maria. Amb la remor del mar i la memòria de fons, la Joana recull en aquest quadern històries molt diverses: converses surrealistes amb el seu home, en Jofre; la correspondència amb la seva amiga Lenka, que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren dErasmus a Anglaterra; els diaris de la nona, làvia morta; contes plens de tendresa... i molts daltres retalls que completen aquest calidoscopi vital. «A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una història plena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdorament fràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.» Laia Fàbregas «Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de pols daurada que queda als dits després dhaver retingut, per un instant, la veritat dallò que som: fràgils ombres caminant amb urgència.» Ana María Moix «Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat.» Ricard Ruiz Garzón  «És com la poma vermella de la Blancaneu: hi ha dins seu una ingenuïtat malvada que aflora lentament. Lescriptura simula transparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada de força, ràbia i arrels.» Constantino Bértolo

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu. «Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge.» Antònia Vicens «Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé.» Núria Cadenes «La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés.» Juliana Canet

La nostra vida sencera és un #MeTooAQUESTA ÉS UNA HISTÒRIA REAL. UNA VEU QUE S’ALÇA PER TRENCAR EL SILENCI. Valenta com tu és un relat autobiogràfic directe, colpidor i profundament commovedor. Iolanda Batallé Prats repassa la seva vida amb una mirada nova per desenterrar els abusos, l’assetjament, la por i la violència normalitzada que ha patit pel simple fet de ser dona. Però també és un llibre d’amor, de resistència i de germanor entre dones. És un #MeToo biogràfic. Una crida urgent a revisar les històries pròpies i reconèixer les ferides carregades en silenci. Parla de la por, sí, però també del coratge. Parla de la vergonya, però per capgirar-la. Parla del silenci... per fer-lo esclatar. Amb una escriptura poderosa, íntima i implacable, Batallé denuncia les violències invisibles i viscerals i ens convida a recuperar la paraula, la intuïció i la llibertat. UNA LECTURA IMPRESCINDIBLE. UN CRIT COMPARTIT QUE TRAVESSA GENERACIONS.   Escric aquest text perquè ja no volem callar. El «No diguis res» ja no ens serveix. Ho volem dir. Escric per descobrir que allò que durant tants anys ha semblat anecdòtic avui se’ns revela injust, brutal i inacceptable.