Bauçà Rosselló
Sus libros

El crepuscle encén estels
Un llibre cabdal de Miquel Bauçà, mai reeditat des del 1992.El crepuscle encén estels conté 147 poemes, un conjunt visionari i alhora arrelat al terrer, quintaessencialment bauçanià, a cavall entre la lírica i la narració. El final de la trajectòria poètica de Bauçà, abans dEl Canvi.

Nihil obstat
Un llibre inèdit de Miquel Bauçà, prohibit per la censura franquista.Aquest Nihil obstat ha quedat inèdit fins avui perquè la censura franquista, el 1965, es va encarregar de prohibir-ne la publicació. Ara, per fi, podem llegir per primera vegada cinquanta poemes de Miquel Bauçà que arrenquen de lexperiència poètica dels primers anys seixanta i ja apunten cap al camí que la seva poesia va enfilar a partir dels anys setanta.

Una bella història
El llibre amb què Miquel Bauçà es va donar a conèixer.Una bella història és el llibre amb què Bauçà es va donar a conèixer en obtenir el premi Joan Salvat-Papasseit de 1961. Reproduïm les dues versions que en va donar el mateix autor: la redacció original del 1962 (vint-i-quatre poemes) i la del 1985 (vint-i-un poemes).

Els somnis
Els somnis són lúltim refugi que tenim per viure lliurement la nostra humanitat i la seva qualitat narrativa és la font duna creativitat suprema.Els somnis reprèn el fil del darrer llibre de Miquel Bauçà, Els estats de convivència (2001), i tanca la trilogia iniciada amb El canvi (1998). Escrit a cavall entre el poema-discurs i el diccionari versificat, Els somnis ens submergeix en un gènere poètic ben particular, ple desclats de lucidesa, destirabots genials, dintuïcions difícils de sistematitzar. El dispositiu dels somnis, explica Bauçà, és allò menys cultural i, per tant, allò més digne. De somiar no se naprèn a lescola ni amb les mares. Ve donat, com ve donat el cervell amb les seves neurones. Els somnis són lúltim refugi que tenim per viure lliurement la nostra humanitat i la seva qualitat narrativa és la font duna creativitat suprema.

Rudiments de saviesa
Rudiments de saviesa és la lúcida i monumental obra pòstuma del gran poeta mallorquí Miquel Bauçà. La seva mort solitària, que ha trasbalsat el món literari, ha fet encara més enigmàtica la figura dun autor que només coneixíem pels seus escrits.La lectura de Rudiments de saviesa desmenteix el tòpic de lautor malalt i fugitiu. Bauçà hi enfila, de manera gairebé obsessiva i amb més contundència que en cap altre llibre, les raons que el van empènyer a abandonar la vida en societat i a recloures com un ermità: el menyspreu per la gregarietat, la resistència a sotmetres a la mirada dels altres i a qualsevol consigna col·lectiva, la descoberta dels somnis com a autèntic espai de realització de la humanitat. I, finalment, tal com va demostrar de manera conseqüent al final de la seva vida, la voluntat de morir tot sol, sense exhibir cap mena dautocommiseració ni hipotecar la seva dignitat amb afectes interessats. Rudiments de saviesa també ens ofereix la mirada distanciada dun home que assisteix a la dimissió col·lectiva de tot un país i denuncia la deriva suïcida que han pres els catalans.

En el Feu de l\"ermitatge
Una revelació enlluernadora. En el desè aniversari de la mort de Miquel Bauçà, la poesia està denhorabona.En el Feu de lErmitatge (premi Miquel de Palol 1993), inèdit fins avui, és un moment crucial en la trajectòria poètica de Miquel Bauçà: ve just després dEl crepuscle encén estels (1992) i abans dEl Canvi (1998). Ho diu Entic Casasses a lepíleg amb què es tanca aquesta edició: «En el Feu de lErmitatge, que és lobra immediatament anterior al Canvi, shi tracta del que nhe dit poesia poesia. Per mi és el punt més alt del Bauçà poeta, i això ja és dir molt». I encara: «Si el Feu, per les dimensions de lobra, per la grandària inabastable, fantàstica, de la contrada que presenta, per la unitat de lloc i en bona part també de personatges, començant per aquesta mena de cor de tragèdia que són els habitants del Feu (els feuencs i les feuenques), es pot dir que és una obra èpica, shi ha dafegir que és una èpica presentada en forma de poemes lírics: 329 píndoles líriques dalta tensió i cadascuna amb una entitat pròpia suficient per presentar-se com el que són: 329 poemes, 329 senyors poemes». Una obra com se nhan escrit molt poques. Una revelació enlluernadora. En el desè aniversari de la mort de Miquel Bauçà, la poesia està denhorabona.

Carrer Marsala
Edició especial 25è aniversari dEmpúries« Un dia de lany 1984, a la tardor, va venir Miquel Bauçà al primer local de leditorial, al carrer Marià Cubí, per proposar-me ledició dun original que portava per títol Marsala i que es va acabar dient Carrer Marsala. Ens havíem conegut vint-i-tants anys abans a la Universitat, vam coincidir a una ruta universitària a Montserrat on ell va llegir alguns poemes seus i vam militar junts en un partit polític clandestí. » XF

Carrer Marsala
Carrer Marsala és una de les novel·les més singulars i una de les obres mestres de la literatura catalana del segle XX. Escrita lany 1974 i publicada el 1985 dins la col·lecció "Tros de paper" dEditorial Empúries, va despertar immediatament linterès de la crítica i va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el premi de la Generalitat de Catalunya. A Carrer Marsala Miquel Bauçà dóna veu a un personatge, Rogério, del qual sabem poques coses concretes: està casat amb Magdalena, és lector dAusiàs March i de Jordi de Sant Jordi, és un venedor de sabó obsessionat per lhigiene bucal i recorre una geografia que es va desdibuixant progressivament. Hipocondríac i paranoic, Rogério és un explorador de perplexitats que fa un petit esforç per estimar-se sense aconseguir-ho mai del tot.

El Canvi
Edició revisada d'un dels cims de l'obra de Miquel Bauçà.L'aparició d'El Canvi, el 1998, va representar un dels fenòmens literaris més remarcables dels últims decennis. El llibre, subtitulat Des de l'Eixample, és una barreja sorprenent de proses i de versos que l'autor va concebre, escriure, revisar i agençar tenint molt innovadorament en compte els mitjans informàtics que feia servir. L'observació més lúcida, el pensament més incisiu, la potència més visionària, la llibertat més especulativa, l'estil més captivador i l'afany més pur de creació van coincidir a fer d'El Canvi un dels cims de l'obra de Miquel Bauçà i de tota la literatura catalana recent.
