Bel

Este es el relato de un viaje, no exento de sorpresas, por los tres últimos siglos de la historia de España. Germà Bel se remonta para ello a 1561, año en el que Madrid es designada sede permanente de la Corte de los Austrias. Pero el recorrido se inicia propiamente a principios del siglo XVIII, cuando, tras la guerra de Sucesión, Madrid deviene capital política y Felipe V fija en su centro el kilómetro cero de las comunicaciones españolas. La apoteosis del nuevo Estado radial llegará en las últimas décadas con la consagración de la capitalidad económica de Madrid, convertidafinalmente y con carácter irreversible en «capital total». Esto es, en el París de España, el mismo quesoñaron desde nuestros primeros monarcas borbónicos hasta ilustres reformadores de la España contemporánea.Dos son los factores que han sido cruciales en este proceso: la capitalidad político-administrativa de Madrid y el sistema radial de transportes y comunicaciones, desde las carreras de postas definidas por Felipe V hasta el AVE y el avión. Un conjunto de actuaciones que ha obedecido a objetivos administrativos y políticos mucho más que a las dinámicas económicas, siguiendo un patrón histórico regular y continuado desde el siglo XVIII. Lo que permite entender por qué las políticas de infraestructuras en la España actual son tan singulares y diferentes a las de los países de nuestro entorno, y por qué suscitan un consenso tan amplio, tal vez el único en el que convergen sinfisuras gobierno y oposición. Lo que lleva a Germà Bel a concluir que «tras más de una década de política de infraestructuras irreflexiva, parar y pensar puede ser una gran idea». «Ameno y brillante. Salvando las distancias, me recuerda el éxito editorial que tuvo el informe del Banco Mundial de 1962 sobre la economía española, también un verdadero best seller económico.» ANTÓN COSTAS, El País«Un ensayo de imprescindible lectura.» ENRIC JULIANA, La Vanguardia

El libro que ha puesto en jaque la España radial. Un viaje por los tres últimos siglos de la historia de España que se inicia a principios del siglo XVIII, cuando, tras la guerra de Sucesión, Madrid deviene capital política y Felipe V fija en su centro el kilómetro cero de las comunicaciones españolas.

Anatomía de un desencuentro, de Germà Bel, autor de otras obras como España, capital París, es un libro de teoría política que analiza el cambio de preferencias constitucionales de los catalanes. Germà Bel es ya autor de referencia, no sólo en España, gracias a su anterior España, capital París. Aquí, el autor salta de la gestión de las infraestructuras, al análisis de las relaciones Cataluña-España, un tema de plena actualidad. Anatomía de un desencuentro no es ni denso ni largo, sino directo y contundente, con vocación de suscitar el debate y de fácil digestión por públicos no especializados. En los últimos años ha caído de forma abrupta la satisfacción con el grado de autonomía en Cataluña. En paralelo, se ha producido un fuerte aumento de la intención de voto afirmativo en las encuestas que preguntan por un hipotético referéndum sobre la independencia de Cataluña, que desde 2012 se sitúa regularmente por encima del 50 por ciento. En Anatomía de un desencuentro, Germà Bel aborda las razones que han llevado a la actual situación de ruptura territorial —identidad nacional, relaciones fiscales con el Estado e infraestructuras, por citar las tres principales— y sobre todo da respuesta a una pregunta crucial: ¿es este cambio en la opinión pública catalana coyuntural o ha venido para quedarse?

Obra ganadora del premio Destino Infantil Apel·les Mestres 2016. Vivir con alguien puede ser divertido, pero Hilda encuentra inconvenientes a todos sus candidatos. Y ¿si el inconveniente de verdad fuera vivir con ella? «Vivir con un cocodrilo puede parecer emocionante, pero tiene sus inconvenientes. Con tantos dientes, se pasa horas en el baño cepillándoselos. Y cuando ya los tiene limpios, sigue siendo un cocodrilo. ¿Y si le coge un ataque de hambre y me come?» Una divertida historia sobre la convivencia y sus dificultades.

24è Premi de Literatura Protagonista Jove 2020. La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura della, li explica que ha tingut un accident greu. A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa... sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Bel Olid té la màgia i la precisió duna llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.

Lesperat desenllaç de la història de Tina FrankensKora i Tina han acabat vivint en una barraca a les afores de la ciutat. Kora, mig lloba i mig noia, rememora la seva relació amb lÀngela violentament truncada i se sent reconfortada per haver començat un nou camí amb la Tina, tot i que les dues sobreviuen com poden. Una nit, una dona duns 40 anys, la Lucrècia, les ajuda i els dona refugi a casa seva. Allà coneixen un grup de joves que surten de situacions difícils i que la dona ha acollit. A poc a poc Tina nota coses estranyes que la confrontaran amb el seu passat i lempenyaran a lluitar per la seva llibertat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La Catalunya que és i lEspanya que no va poder ser.El suport a la independència a Catalunya ha crescut acceleradament els últims anys. Per què sha produït aquest canvi? És només conjuntural o serà definitiu? Per donar resposta a aquestes qüestions, Germà Bel dissecciona en aquest llibre els problemes nuclears de la relació entre Catalunya i Espanya. En particular, la dinàmica del conflicte entre grups, els seus efectes sobre les relacions territorials i les conseqüències que tenen en el funcionament de lEstat. tots ells, assumptes que es projecten damunt àmbits de la política relacionats amb laugment del suport a la independència: identitat nacional i sentit de comunitat (llengua i política educativa), raons econòmiques (relacions fiscals amb lEstat) i oportunitats de futur en un món global (és a dir, infraestructures). ¿Ha deixat una part important dels catalans de considerar la reforma dEspanya com a opció viable per assolir un encaix acceptable de Catalunya en el marc de lEstat espanyol? La resposta a aquesta pregunta és la tesi que defensa lautor, per a qui la percepció dun menú limitat a dues oposicions -assimilació o secessió- és la raó per la qual cada cop són més els que prefereixen la segona alternativa. Una anàlisi amb les xifres a la mà del canvi de preferències dels catalans, de lautor dEspanya, capital París.

Com ha dit Marta Rojals: “La Bel Olid et pot explicar la cosa més terrible de la manera més bella”.Lescriptora Marta Rojals dóna la clau per acostar-se a lunivers de Bel Olid: “La Bel et pot explicarla cosa més terrible de la manera més bella”. Aquest és el tret més signifi catiu de la seva literatura.Buscar la bellesa sense renunciar a la veritat, o a linrevés: buscar la veritat sense renunciar a la bellesa. Elegant i sintètica, la narrativa dOlid no defuig mai el conflicte, ni personal ni social. Els temes de Vents més salvatges tenen a veure amb la feminitat, amb la parella, amb labús de poder, la violència institucionalitzada, la vida als marges de la societat, el dret a la diferència i també amb aquells petits gestos solidaris de persones anònimes que contribueixen a canviar el món, que canvien el món i el fan més habitable.

O per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi.La majoria de dones de la nostra societat afirmen que es depilen perquè volen, perquè se senten més atractives o per motius dhigiene. No depilar-te, en canvi, i encara més mostrar públicament que no et depiles, sol ser una decisió política. Aquest llibre desmunta les idees preconcebudes sobre les «bondats» de la depilació i analitza les penalitzacions socials que comporta mostrar el pèl corporal tal com ens neix. Amb les dades a la mà, veurem que lelecció no és lliure i que mostrar o no mostrar el pèl corporal no és una simple opció inofensiva. Quins pèls estem obligades a erradicar si volem ser vistes com a «dones de veritat»? Quins impactes té sobre la nostra salut (física i mental) acatar les normes socials sobre depilació? Què passa si no podem? I si no volem? «El més fascinant de tot aquest mecanisme és que un artefacte social (la depilació) es consideri mostra de feminitat innata. Seria lògic que el pèl corporal, que separa la nena de la dona, es considerés intrínsecament femení (i, fins i tot, sexi). En canvi, hem arribat al punt en què és tot el contrari».

"Aquesta que hi ha aquí asseguda, amb un remolí enorme i un dit més curt del normal, sóc jo. Tinc gairebé sis anys i acostumo a cantar pel carrer. No entenc gairebé res del que passa al meu voltant però per fi sé llegir i estic fascinada. Hi ha lletres pertot arreu i això és la constant que dóna coherència a un univers una mica més caòtic del compte. És de les poques fotos que he pogut rampinyar després del que la meva mare en diria la gran hecatombe i jo en dic... el principi de la meva vida normal."

Obra guanyadora del premi Destino Infantil Apel·les Mestres 2016.Viure amb algú pot ser divertit, però la Hilda troba inconvenients a tots els seus candidats. I si l'inconvenient de debò fos viure amb ella? «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients. Amb tantes dents, es passa hores al bany raspallant-se-les. I quan ja les té netes, continua sent un cocodril. I si li agafa un atac de gana i em menja?». Una divertida història sobre la convivència i les seves dificultats.

En comptes d'un model de gestió aeroportuari amb criteris empresarials objectius i adequats al segle XXI, els diferents governs espanyols han optat fins ara per un model de gestió integrat i sotmès a un control centralitzat. Aquest model ha esdevingut totalment anacrònic, i afavoreix la manca de transparència i l'arbitrarietat en la gestió. I, en última instància, permet subordinar a les prioritats de la capital política, Madrid, el desenvolupament i creixement econòmic dels diferents territoris.Amb objectivitat i rigor, Germà Bel i Xavier Fageda, professors de la Universitat de Barcelona, fan un repàs exhaustiu dels trets principals de la gestió aeroportuària a nivell local i mundial, analitzen l'impacte econòmic de la ubicació dels aeroports en els territoris concrets i les implicacions de la disponibilitat o no de vols intercontinentals directes, i arriben a la conclusió que Espanya és un dels pocs països al món en què els aeroports es fan servir com a instruments de poder polític. El missatge central dels autors és que cal reformar el model per garantir que els aeroports s'utilitzin com equipaments de transport que donin prioritat al desenvolupament dels seus territoris.