Benet Jornet

Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Cèlia Riba.Aquesta edició de Taller de fantasia i Supertot de Josep M. Benet i Jornet vol ser una eina didàctica que ajudi a situar aquestes dues obres en el context de la seva creació, i també ajudi a donar algunes claus per aprofundir en els textos. A més va acompanyada duns suggeriments per facilitar la feina de llegir i comprendre les obres als nois i noies a qui van dirigides.Taller de fantasia (1971) és fruit de la recopilació duna sèrie de peces curtes que lautor publicà a la revista Cavall Fort. Supertot (1972) , és un encàrrec del grup U de Cuc. En aquestes peces, a través dun humor aparentment lleuger i dun format proper al musical i a lestètica pop, Benet i Jornet fa una crítica a la petulància, al racisme, als prejudicis, a la intolerància, a lexplotació immobiliària, en definitiva, a labús del poder.

A Berenàveu a a les fosques, Josep Maria Benet i Jornet analitza la submisa acceptació dels nous valors del franquisme en la societat de la postguerra. Lobra se centra en un grup de set personatges de la classe obrera, que viuen al Raval barceloní i representen les diferents actituds individuals i socials, degudament contrastades, davant del règim. A partir del relat duna família, Benet i Jornet planteja una crítica al sector social dels que es van deixar convèncer i arrossegar per la imatge autocomplaent duna societat del benestar servida per lanomenada política desarrollista que la dictadura de Franco va promoure i difondre a partir dels anys seixanta.

Una jove aspirant a actriu es prepara per afrontar el seu debut a dalt de lescenari. Per fer-ho, decideix entrevistar tres dives de lescena teatral: la Glòria, una diva internacional; lAssumpta, una estrella de la televisió i la Maria, una directora de doblatge, i descobreix en els seus records les grandeses i les misèries del món que tant la fascina, el teatre. Tota una metàfora de la vida.

Amb La Ventafocs (Potser sí, potser no), la seva darrera obra de teatre infantil i juvenil, Benet i Jornet ha recorregut a un dels grans mites de la literatura popular: el de la Ventafocs, molt arrelat a la cultura catalana. I ho ha fet amb là

«No és que estigui de cap manera en contra del gènere, ben al contrari, però personalment no veig motiu ni raó per escriure, ni ara ni mai, unes memòries ortodoxes. Em perdria, em faria mandra i, a més, em sortiria un nyap. Però sí que he ensopegat amb persones i fets que no neren, davorrits... Si no hagués tingut persones de les quals em feia gràcia parlar, situacions o fins i tot evolucions "històriques" que volia reviure, aquest llibre no existiria. Lhe escrit a partir dels altres, agafant-me als altres, enfocant pretesament els altres. O rememorant esdeveniments dels quals gairebé mai no vaig ser el centre. Aquesta ha estat la meva manera dentendre el conjunt. Jo hi sóc pertot arreu, tanmateix, perquè un determinat grau de narcisisme forma part de les arrels de la naturalesa humana.»Amb aquestes paraules, Josep M. Benet i Jornet presenta Material denderroc, una mena de memòries gens convencionals, escrites des de la melangia però amb un cert sentit de lhumor i un punt de malícia, i en les quals el lector per una banda es trobarà amb records i moments que Benet i Jornet ha compartit amb autors i intel·lectuals de la talla de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Terenci Moix, Joaquim Molas, Montserrat Roig, Joan-Lluís Marfany o Jaume Torras i, per laltra, sendinsarà en la seva passió pel teatre, per una vida dedicada al món de lescena.