Bezsonoff Montalat

Novel·la policíaca, a la manera de Simenon, de quan Orà era “la cinquena ciutat de França”El comissari Ferrandis i linspector Bensoussan investiguen els assassinats duna sèrie de noies a la ciutat algeriana dOrà, lany 1954, quan encara era “la cinquena ciutat de França”. El comissari Ferrandis, un bon vivant apassionat dorigen valencià, no posa gaire distància entre la seva vida privada i les investigacions, i això li provoca conflictes amb el cos de policia i també amb la seva dona Arlette, que ja està tipa dels seus embolics sentimentals. Per altra part, el presumpte assassí va deixant notes al comissari —amb un sentit de lhumor sinistre— sobre les seves pròximes actuacions. Quan la investigació sencalla, arriben reforços de París, però res és mai senzill en una ciutat com Orà.

Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però lesclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant, la delicada Alexandrine Bouisse. La història del seu amor secret i esquitxat de mala consciència evoluciona emmarcada per un dels episodis més vergonyosos de la història de França: el règim col·laboracionista de Vichy i la pusil·lànime complicitat del mariscal Pétain davant les deportacions de jueus als camps de concentració nazis. "Una prosa que mai no cau en la banalitat. Al contrari, és una prosa molt competent, sovint lluminosa" Jordi Làrios, El País."Su catalán no se parece al de ningún otro escritor. Tiene la sutileza de un Josep Sebastià Pons y la gracia del lenguaje popular, directo y escatológico. Es delicado si se trata de crear un clima amoroso, pero brutal cuando describe el impacto que esparce el cerebro de la amada por el escaparate o al descubrir dos cabezas cortadas en un cubo" Julià Guillamon, La Vanguardia.

Recreació dun atemptat contra el general De Gaulle, president de França durant la independència dAlgèriaLescriptor de Catalunya Nord recrea un episodi real: el complot duna colla de militars i civils francesos que van decidir atemptar contra el general De Gaulle i assassinar-lo. Els francesos que vivien a lantiga colònia francesa, coneguts  com a pied-noirs, no van perdonar mai al carismàtic De Gaulle la independència algeriana, que els va deixar de sobte sense pàtria, en una Algèria hostil o en una França indiferent que ja no era el seu país. Entre els nombrosos personatges de la novel·la, destaca el comandant Vidal i la seva família, dorigen català, amb un paper important tant a lÀfrica com en latemptat al general i president de la República francesa.

Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però lesclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant, la delicada Alexandrine Bouisse. La història del seu amor secret i esquitxat de mala consciència evoluciona emmarcada per un dels episodis més vergonyosos de la història de França: el règim col·laboracionista de Vichy i la pusil·lànime complicitat del mariscal Pétain davant les deportacions de jueus als camps de concentració nazis.Amb la ironia i el sarcasme característics de lautor rossellonès, i amb un llenguatge ric i ple de matisos, Bezsonnof ens presenta una novel·la que combina magistralment la pulsió bèl·lica amb la passió filològica, diluïdes ambdues amb quatre gotes de cinisme i de melanconia

None

"És un llibre destinat a triomfar pels seus elements literaris i morals" El País.Els taxistes del tsar és una crònica familiar que parla duna Rússia perduda i passada que lautor aconsegueix retrobar en aquest relat. Recordant i investigant la vida del seu avi, Joan Daniel Bezsonoff explora les contradiccions que li suposa tenir lànima dividida en tres nacions, la russa, la francesa i la catalana, i a través de la narració es permet reconciliar-se amb els seus origens russos.Tot seguint les petges dels germans Bezsonov -el seu avi Mitrofan i el seu besoncle Leonid- el novel·lista de la Catalunya Nord explica, amb lhumor melangiós i loriginalitat lingüística que li són tan característics, la seva relació amb la cultura russa i la catalanitat i ofereix un interessantíssim relat autobiogràfic ple de personatges secundaris, ciutats poètiques i mestissatge i ens obre les portes als mons del somni i de laventura.Els taxistes del tsar confirma Bezsonoff com una de les veus més importants de la nostra narrativa contemporània.

A mig camí de la paròdia de la novel·la d’espies i el gènere eròtico-amorós, La ballarina de Berlín és, amb tota seguretat, l’obra més divertida de Joan-Daniel Bezsonoff.L’ofi cial de l’exèrcit polonès Jerzy Sosnowski és enviat a fer d’espia a Berlín, quan el vigor del nazisme fa pensar el pitjor. El Berlín previ a l’ascensió de Hitler és un cau d’hedonisme desfermat, ple de cabarets, cafès-concert i teatres, una ciutat ideal perque Sosnowski, un seductor incorregible, aconsegueixi intimar amb secretàries, actrius i ballarines, pel pur plaer però també per trafi car amb la informació que aquestes dones li proporcionen. Com a espia, Sosnowski és mourà com una ombra, i en el lleure s’aplicarà modèlicament i es deixarà seduir per Lea Niako, ballarina i espia alemanya, amiga dels futurs jerarques nazis —des de Himmler i Goebbels a Speer i Hitler—, que volen convertir Berlín en una ciutat monstruosa.