Calders

…El pequeño Sala tuvo un disgusto de muerte. Le pareció que no hallaría la forma de continuar viviendo, que sin el perro todo resultaba insulso y sin objeto. Pasado el momento de las lágrimas, el problema que se le presentó fue el de dar un destino honorable a la cantidad de afecto que dejaba vacante la ausencia del Turco… Brinca como un perro, reconoce su voz como un perro y ladra como un perro… ¡pero no es un perro! En este entrañable relato, que trata un tema cotidiano lleno de magia y ternura, la fuerza del amor y la ilusión de un niño consiguen lo impensable: que un simple cepillo se convierta en animal de compañía.

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes didàctiques de Joan Martínez.Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada lany 1978 a la col·lecció "Antologia Catalana" dEdicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra dOr de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades. A la present edició, el text va acompanyat dun estudi preliminar sobre lautor i la seva obra, i una part final amb diverses eines didàctiques (textos complementaris, comentaris de text i propostes de treball) a càrrec de Joan Martínez Sala, professor de llengua i literatura catalanes a lensenyament secundari en un institut de Barcelona.Les narracions dInvasió subtil i altres contes ens mostren lactitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de lhumor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre laparença "normal" de les coses.

Una selecció de contes que configuren un microcosmos que es projecta en una altra dimensióEls contes en Calders són un artifici on hi intervenen la fantasia, i tot un seguit delements que es mouen en làmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueixen a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de lelevat estil dun narrador dofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre.

"Els seus contes són extraordinaris, memorables, màgics", diu Dolors Lamarca, exdirectora de la Biblioteca de Catalunya. Lany 1955, lextraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, lobra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació dInvasió subtil i altres contes, del mateix any, van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de fets insòlits o inexplicables posa en qüestió la frontera entre la realitat i labsurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors dun humor desencantat, singularíssim i amable, amb el deixant particular dironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

Antaviana és una obra i un espectacle teatrals, resultat de la feliç conjunció entre Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) i la companyia Dagoll Dagom.Lobra, muntada a partir de diversos contes del gran escriptor barceloní, resulta una mostra excel·lent del seu humor i la seva fina ironia, i, alhora, reflecteix lextraordinària capacitat de creació escènica dun dels més coneguts grups de teatre catalans. Estrenada al setembre de lany 1978, va esdevenir un dels èxits més destacats de les cartelleres catalanes de lèpoca i va obrir les portes a làmplia difusió de les obres de Calders. Antaviana és, sens dubte, la millor iniciació a la literatura daquest autor i també a tot el ric món dels espectacles teatrals.Estudi introductori i propostes didàctiques a càrrec de Jordi Malé, professor de literatura catalana a la Universitat de Lleida.

Un dels contes més prodigiosos i permanents que va escriure Pere CaldersCalders va haver de salvar les condicions culturals adverses de lexili mexicà de finals dels cinquanta, però així i tot va donar als seus contes una frescor i una intel·ligència que shan mantigut intactes fins avui i que el situen a laltura dels seus grans mestres, Joaquim Ruyra i Josep Carner.