Camus

Un brillante alegato a favor de la justicia y la libertad por uno de los intelectuales más importantes del siglo XX. Las ideas de Albert Camus sobre la justicia, la libertad, el absurdo de la vida humana y la rebeldía se han consolidado como un referente ineludible para entender su tiempo y el nuestro. Aunque menos difundidas, las reflexiones que dedicó al pensamiento libertario y a las ideas de Bakunin y otros anarquistas reflejan la lucidez y la vigencia de un autor que hizo del compromiso una de sus mayores señas de identidad. En este libro se recogen las numerosas contribuciones de Albert Camus acerca del recurso a la violencia como arma política, la objeción de conciencia como principio ético fundamental o la difícil construcción de una Europa entonces recién salida de la segunda guerra mundial.

La extraordinaria novela autobiográfica y póstuma de Albert Camus, de cuya publicación se cumplen 25 años en 2019.El «hombre» del título es tal vez el padre del niño Jacques Cormery, protagonista de esta obra. Pero poco se sabe de este padre emigrante, muerto en el frente de la Primera Guerra Mundial. El verdadero primer hombre es el hijo: sin padre, educado en un miserable barrio de las afueras de Argel por una abuela autoritaria, que le inflige castigos corporales ante una madre exhausta por su trabajo «en casas ajenas», ¿por qué caminos llegó ese niño a convertirse en Premio Nobel de Literatura? Esta novela, que narra  cómo ese niño va construyéndose a sí mismo, es la historia de la niñez de Albert Camus.

Nova edició de lemblemàtica novel·la dAlbert Camus, premi Nobel de literatura, traduïda per Joan Fuster 80 aniversari de la publicació de Lestrany Meursault és lhome indiferent, que viu al marge de la vida, deixant-se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge i aleshores potser et demanen per casar-te i no saps si vols, o bé et trobes una pistola a les mans, el sol tencega i el gallet cedeix suaument... Lestrany, publicat el 1942, ja conté les qüestions que són leitmotiv de lobra novel·lística i assagística dAlbert Camus, per la qual va ser guardonat amb el premi Nobel el 1957.  Amb el temps, a més, aquesta novel·la, de la qual shan venut més de nou milions dexemplars només a França, ha esdevingut la seva obra més coneguda i llegida. En aquesta nova edició a la col·lecció A Tot Vent, en el vuitantè aniversari de la primera aparició de Lestrany, a més dincloure-hi un pròleg dEnric Sòria escrit per a locasió, sha revisat el text i també sha recuperat el pròleg de Joan Fuster que acompanyava la seva traducció en la primera edició catalana de lany 1967.

Lestrany és lhome indiferent, que viu al marge de la vida, deixant-se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge... i aleshores potser et demanen per casar-te i no saps si vols, o bé et trobes una pistola a les mans, el sol tencega i el gallet cedeix suaument. Sha darribar a una situació límit perquè un sadoni que és viu i recuperi lesperança de sobreviure?

La ciutat dOrà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable depidèmia. Als habitants, els costa dacceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà dafrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara.

En aquest recull dassaigs, Camus recupera el mite clàssic de Sísif per representar un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança: condemnat pels déus, Sísif sha de passar leternitat fent rodolar una roca fins al cim duna muntanya, des don torna a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i lindefallent amor a la veritat que duen Camus a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable.

Nova edició de l'emblemàtica novel·la d'Albert Camus, premi Nobel de literatura, traduïda per Joan Fuster.Meursault és l’home indiferent, que viu al marge de la vida, deixant-se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge i aleshores potser et demanen per casar-te i no saps si vols, o bé et trobes una pistola a les mans, el sol t’encega i el gallet cedeix suaument... L’estrany, publicat el 1942, ja conté les qüestions que són leitmotiv de l’obra novel·lística i assagística d’Albert Camus, per la qual va ser guardonat amb el premi Nobel el 1957. Amb el temps, a més, aquesta novel·la, de la qual s’han venut més de nou milions d’exemplars només a França, ha esdevingut la seva obra més coneguda i llegida. Aquesta edició reprodueix la traducció de Joan Fuster, revisada, i inclou un pròleg d’Enric Sòria i del mateix Fuster.

Premi Nobel de Literatura.         Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios.En aquest recull d'assaigs, Camus recupera el mite clàssic de Sísif per representar un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança: condemnat pels déus, Sísif s'ha de passar l'eternitat fent rodolar una roca fins al cim d'una muntanya, des d'on torna a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i l'indefallent amor a la veritat que duen Camus a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable. Una obra que estudia, des d’enfocaments propers a l’existencialisme, la «sensibilitat absurda» que sembla dominar gran part del segle XX.

Premi Nobel de Literatura.         Traducció de Joan Fuster.La ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara. En aquesta obra essencial, el lector troba un retrat de les actituds humanes que es deriven d’una situació límit i una reflexió profunda i adolorida sobre la injustícia del sofriment i l’absurd de la vida. Al·legoria d’un món que només una tragèdia aconsegueix rehumanitzar, La pesta és una novel·la apassionant que s’ha convertit en una de les obres capitals de la narrativa del segle XX.