Canyelles Estapé

Una història damor a la vida i a la literaturaA Mai no sé què fer fora de casa Neus Canyelles recrea setze contes dautors universals –des dalguns més clàssics, com Txèkhov o Maupassant, fins a altres més actuals, com Capote o Bukowski–, aprofitant la semblança entre aquests contes i certs episodis de la vida de la protagonista. Ella és una articulista i escriptora mallorquina que ens donarà a conèixer alguns instants decisius de la seva vida, però també petits fets quotidians, il·luminadors, amb què ens mostra la seva dificultat per entendre el món que lenvolta. Conegui o no les versions originals, el lector llegirà amb plaer i emoció aquests contes que contenen lunivers duna dona que on es troba millor és a casa, a recer, escrivint.

El relat duna escriptora que es desperta a lhabitació dun centre de salut mental.Hi ha moments a la vida en què només ens venen al cap les coses dolentes que ens han passat. Dins la memòria, es van fent cada dia més i més grans, fins que arriba el dia en què lúnic que desitgem és desaparèixer, escapar de tant de dolor. Per sort, les maneres de provar-ho i, fins i tot, daconseguir-ho són molt diverses. La protagonista daquest llibre nés un exemple. Fins que arriba el moment en què cau definitivament, i ja no sap com aixecar-se. Després de cinc anys de silenci literari, Neus Canyelles ofereix als lectors una obra delicada i estremidora, que connecta amb les veus de Jean Rhys i de Natalia Ginzburg.

Evocació duna infància lluminosa des del dolor i el somriureEn un cafè de la Rambla barcelonina, una escriptora veu cada dia una dona rara, decrèpita i solitària en qui té por de projectar el seu futur. Allà comença a recuperar la memòria de la seva lluminosa infantesa: els estius en una casa gran a la serra de Tramuntana i els hiverns a lescola de la ciutat. Els records del descobriment del món amb la seva germana, la família i les amigues es veuen interromputs, de tant en tant, per imatges de la seva vida de després, que la fereixen i que ella es nega a acceptar. Un relat prodigiosament net sobre el sentit de la memòria i la por de la bogeria. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Novel·la intimista que combina magistralment la il·lusió amb la realitat més dura.Les dificultats del dia a dia aclaparen la Blanca, però no li impedeixen de tirar endavant. Potser perquè a lorfenat va llegir vuitanta-quatre vegades Grans esperances de Charles Dickens, o potser perquè, quan té atacs de migranya, se li apareix el fantasma del mateix escriptor que, assegut en una cadira, li llegeix i li fa companyia. La Blanca, que està a latur, que no pot comprar un tutú nou a la seva filla i que no sentén amb el seu exmarit, troba un refugi en dos veïns: la Gina -una jove cambrera guapíssima que vol ser miss- i el Samuel -un neuròleg en crisi que es preocuparà de la seva salut.La novel·la de Dickens és una obra que sedueix per la na-turalitat del to, que entrellaça vida i literatura i que consagra Neus Canyelles com una gran escriptora. Una novel·la que acompanyarà el lector fins molt després dhaver-la llegida.«No pensava que els fantasmes podien ser tan necessaris en la vida del humans».