Carles Ribó Casanovas

La casa que em guarda els records és un llibre elegíac que retrata el món perdut de la infantesa, a pagès, un món crepuscular que s’esvaeix en la memòria. En els poemes ressona la veu del nen evocada per l’adult que és ara. Passat i present es donen la mà en l’instant del vers. De les arrels de la terra emergeix un univers íntim, cruel i joiós alhora, que transcendeix el temps per recordar-nos que la vida s’escola entre llums i ombres, i deixa un pòsit agredolç en la mirada.