Carol Pañella

El periple de Hemingway i Capa camí del front de l’EbreUna fotografia on apareix Ernest Hemingway al Penedès, trobada com a punt de llibre en morir el sogre de l’autor, el porta a investigar quin lligam hi podia haver entre l’escriptor i la família de la seva dona. Seguint aquest fil descobrirem la història tràgica de l’Antoni Lloret, que va ser sastre de Sant Sadurní i tinent d’alcalde per ERC en temps de la República i que es va amagar en acabar la guerra, quan les tropes del general Franco van entrar a la vila, per por de la barbàrie feixista. El Lloret va estar deu anys desaparegut. Només la dona i la seva mare en coneixien l’amagatall. Als fills els van dir que el pare havia mort perquè no poguessin delatar-lo. El noi jugava molt bé als escacs, perquè n’hi havia ensenyat el seu pare, que n’era tot un expert. Durant una dècada li van arribar problemes d’escacs que suposadament li enviava un amic del seu progenitor; aquesta va ser la manera de relacionar-se sense córrer perill. El 1949, l’Antoni Lloret, veient que no hi havia cap procés obert, es va presentar sobtadament al poble amb el seu advocat, comptant amb la complicitat del rector de la parròquia i de l’alcalde, per regularitzar la seva situació. Però les coses no van anar com preveien i el que havia de ser un dia d’alegria es va convertir en un malson.

Una emocionante historia familiar en tiempos de guerra que descubre el periplo de Hemingway y Capa camino del frente del Ebro.Una fotografía en la que aparece Ernest Hemingway en una comarca de Lérida, encontrada como marcapáginas al morir su suegro, lleva al narrador de esta historia a investigar qué vínculo podía haber entre el escritor y la familia de su mujer. Tirando del hilo, descubrirá la trágica historia de Antoni Lloret, sastre del pueblo de Sant Sadurní y teniente de alcalde, que se escondió al terminar la guerra, temeroso de la barbarie fascista. Lloret permaneció diez años desaparecido, sus hijos creyeron que había muerto y solo su mujer y su madre conocían su paradero. A los diez años de acabar la guerra, en 1949, Antoni Lloret, viendo que no había ningún proceso abierto contra él, se presentó repentinamente en su pueblo junto a su abogado para regularizar su situación. Pero las cosas no irán como preveían y lo que iba a ser un día de alegría se convirtió en una pesadilla.