Casajuana

Rafael Masferrer es un hombre casado con dos hijos universitarios. Director de un bufete de abogados, preside también la sección nacional de una ONG internacional contra la corrupción. Cuando una empresa catalana es acusada de sobornar a las autoridades tailandesas responsables de un concurso, Masferrer pide a sus dirigentes que lo refuten. Las reticencias con las que choca se convierten muy pronto en amenazas.La publicación de una fotografía en la que aparece desnudo con una joven le enfrenta a una serie de hechos que lo someten a un implacable cuestionamiento personal. Poco a poco su situación profesional se deteriora. Al mismo tiempo el malestar invade su vida familiar. Después del éxito de su última novela, El último hombre que hablaba catalán, el autor nos vuelve a mostrar una aguda disección de la sociedad catalana en plena globalización. Con una prosa ágil y un humor sutil, los tabús e hipocresías de una Barcelona adinerada se entrecruzan con las tribulaciones de la inmigración más reciente. El resultado es una novela que atrapa al lector desde el principio hasta el final.

Premio Godó de Reporterismo y Ensayo PeriodísticoEl poder ejerce una fascinación que atraviesa los siglos. De la mano de Montaigne, Nietzsche, Orwell y Foucault, entre otros, Carles Casajuana, que como diplomático ha sido testigo privilegiado del acontecer político en los escenarios más dispares, reflexiona en este libro sobre todo lo que ocurre intramuros de los grandes centros de poder: la vanidad y el mal de altura, el azar y el carisma, el don de la palabra y el sentido del espectáculo, la abnegación y la impostura, el humor y la adulación, la burocracia y el protocolo, las complicidades y los codazos, la verdad y la mentira. Sin ambiciones teóricas ni afán autobiográfico, Las leyes del castillo acaba erigiéndose en un retrato irónico pero también comprensivo de las situaciones—en ocasiones angustiosas, en ocasiones cómicas—que comporta la conquista y el mantenimiento del poder, y en un análisis lúcido, de lectura amenísima, sobre la acción política y el misterio de su ejercicio.

Como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona. no se puede decir que Serafí Serratosa haya tenido una carrera brillante. Pero sus perspectivas profesionales cambian de golpe cuando. tras doce años de trabajo gris. lo nombran jefe del gabinete del nuevo teniente de alcalde. Encargado de revisar el proyecto del nuevo Centro de Control de Tránsito. Serafí Serratosa consigue en muy pocos días llegar al corazón de lacorrupción municipal.No es que él se lo proponga. porque sólo pretende aprovechar las ventajas de su nuevo cargo para vivir bien. pero enseguida se ve rodeado de técnicos suspicaces. secretarias displicentes. arquitectos sospechosos. constructores que no están para mandangas. un par de chicas de buen ver y una muestra variada del hampa menos refinada. Además de los políticos. claro.Todo ello lo lleva a protagonizar esta comedia alocada. incisiva e hilarante. Las pompas del diablo.

Com a funcionari de lAjuntament de Barcelona no es pot dir que Serafí Serratosa hagi tingut una carrera brillant. Però les seves perspectives professionals canvien de sobte quan, després de dotze anys de feina grisa, el nomenen cap del gabinet del nou tinent dalcalde. Encarregat de revisar el projecte del nou Centre de Control del Trànsit, Serafí Serratosa aconsegueix en molt pocs dies arribar al cor de la corrupció municipal. No és que ell sho proposi, perquè només pretén aprofitar els avantatges del càrrec per viure bé, però de seguida lenvolten tècnics suspicaços, secretàries insubmises, arquitectes suspectes, constructors que no estan per brocs, un parell de noies que li roben el cor i una mostra variada de lhampa menys refinada. A més dels polítics, esclar. Tot plegat el porta a protagonitzar aquesta farsa esbojarrada, incisiva i hilarant que és Les pompes del diable. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una novel·la que ens descobreix magistralment la breu visita de Josep Carner al nostre país després de 30 anys dexili.Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de lexili amb la memòria devastada després de més de trenta anys dabsència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona.  El retorn de lexiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que nés un testimoni inusitat, aprofi ta lencàrrec per gaudir dunes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa.  Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de lescriptor, els estralls de la vellesa, el pes de lexili i la impossibilitat del retorn. Deia que Carner era víctima dun malentès: com que la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida, molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició humana, un poeta que havia vingut al món a passar lestiu. Però al costat daquell Carner assolellat i rialler tan conegut nhi havia un altre més complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per lenyorança, el supervivent dun cant remot dels anys de maduresa a lexili.

Mentre esclata la disputa dunes terres a la selva del Paraguai, a ladvocada duna multinacional se li complica la vidaA Laura Codina, una advocada de cinquanta-set anys, se li obre una perspectiva professional engrescadora quan ja no lesperava. El possible nomenament com a consellera duna multinacional representa, per a ella, locasió dajudar econòmicament la seva filla, que viu una situació difícil: està casada amb una altra dona però els sogres no laccepten, i els nets de la Laura en pateixen les conseqüències. De sobte, a ella li toca bregar amb quatre oenagés, involucrar-se amb uns fets que transcorren a la regió sud-americana del Chaco, al Paraguai, fer-se càrrec de qui són els coroinos, com viuen i quins problemes tenen i, finalment, prendre uns determinis que mai shauria imaginat. Jugant amb les perspectives duns personatges molt diversos i prescindint delements sobrers, Carles Casajuana desplega un argument que avança de forma simultània a Barcelona, Londres, Buenos Aires, Asunción i el cor del Chaco i que aborda unes qüestions molt actuals –lexplotació dels últims espais verges, el futur de les poques poblacions indígenes que sobreviuen, les contradiccions del progrés– però poc freqüents en la literatura catalana davui.

El thriller que Casajuana va escriure quan era ambaixador a Malàisia.Ha estat assassinat el director duna de les empreses espanyoles que treballen en la construcció de les gegantines Torres Petronas de Kuala Lumpur. La policia local ho considera un simple embolic de faldilles i deté un altre ciutadà espanyol. Però Jordi Sureda, secretari de lambaixada a Malàisia, no ho veu tan clar i decideix investigar el crim pel seu compte. Les investigacions daquest home normal i corrent en una ciutat en transformació, amb personatges de diverses cultures, anant i venint de les altes esferes als baixos fons, generen una novel·la a la manera de Graham Greene. La construcció de les Torres —durant uns anys ledifici més alt del món— va coincidir amb el temps en què lescriptor Carles Casajuana era ambaixador dEspanya a Malàisia. Fascinat pel dinamisme i els contrastos del país, va escriure una novel·la de gènere negre amb pinzellades dhumor que és una de les més celebrades de la seva carrera.

Per Gaspar Mir, el protagonista daquesta novel·la, la vida sedentària és una camisa de força. La tensió entre el que Mir considera lestretor de pit de la rutina i laventura vital sense traves dibuixa una visió particular de les il·lusions, els desenganys i els canvis de mentalitats de les últimes dècades, a través dun personatge que encarna, de manera extrema, la insatisfacció pròpia de la condició humana.

Premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic 2014El poder exerceix una fascinació que travessa els segles. De la mà de Montaigne, Nietzsche, Orwell i Foucault, entre altres, Carles Casajuana, que com a diplomàtic ha estat testimoni privilegiat de lesdevenir polític en els escenaris més dispars del món, reflexiona sobre tot allò que succeeix intramurs dels grans centres de poder: la vanitat i el mal daltura, latzar i el carisma, el do de la paraula i el sentit de lespectacle, labnegació i la impostura, lhumor i ladulació, la burocràcia i el protocol, les complicitats i els cops de colze, la veritat i la mentida.  Sense ambicions teòriques ni afany autobiogràfic, Les lleis del castell sacaba erigint en un retrat irònic però també comprensiu de les situacions – de vegades angoixants, de vegades còmiques – que comporta la conquesta i el manteniment del poder, i en una anàlisi lúcida, de lectura ameníssima, sobre lacció política i el misteri del seu exercici.

La guerra dins la guerra dissecciona, amb lucidesa i ironia, els conflictes actuals —i potser eterns— de la societat catalana.Dos escriptors barcelonins —l’un en català i l’altre en castellà— s’enfronten en la literatura, la política i l’amor. La seva rivalitat arriba al punt àlgid quan es veuen atrapats en un triangle amb una jove quebequesa, tan encuriosida per la pugna com pels seus protagonistes. Aquesta guerra es desplega en un teatre més ampli: una Barcelona en transformació i una Catalunya afeblida per la divisió del catalanisme polític. La fractura d’avui ressona amb un episodi del passat que l’escriptor en català aborda en una novel·la que està escrivint: els Fets de Maig del 37, quan anarquistes i comunistes van combatre entre ells als carrers de Barcelona, oblidant les tropes franquistes. La guerra dins la guerra dissecciona, amb lucidesa i ironia, els conflictes actuals —i potser eterns— de la societat catalana.