Casassas

«El de la renta básica es un proyecto dirigido a la (re)apropiación de nuestras vidas. Para ello, se enclava en la intersección entre el mundo de la política pública y el de la autogestión.» David Casassas ¿De qué dispositivos podemos valernos para hacer del mundo del trabajo, remunerado o no, un lugar compatible con la libertad y la dignidad humanas? La asignación de una renta básica incondicional puede actuar a modo de faro para conquistar, hoy, mayores niveles de libertad individual y colectiva. El giro neoliberal del capitalismo ha supuesto una profundización de la dinámica desposeedora de este sistema. Por si fuera poco, nos hallamos ante una nueva sacudida vinculada al desarrollo tecnológico, que amenaza con la destrucción de millones de puestos de trabajo. Así, carece de sentido ligar la supervivencia de la gente exclusivamente a un empleo cada vez más escaso y más precario. Además, ¿quién dijo que la autorrealización de las personas pasa necesariamente por el trabajo asalariado? En Libertad incondicional, David Casassas sugiere pistas para hacer de las grandes transformaciones que estamos viviendo una oportunidad para tomar el control de nuestras vidas. ¿Cómo pensarnos y actuar como sujetos y colectividades que trazan sus propios caminos? La renta básica sugiere que nuestras vidas no están en venta, que hay importantes líneas rojas que no deberían ser cruzadas.

Una antologia de cançons de bressol de totes les èpoques.És possible que els orígens de les cançons de bressol siguin gairebé tan remots com els de la humanitat. I no és difícil imaginar, fa milers de milions danys, qualsevol de les nostres avantpassades en una cova o en un palafit, a la gatzoneta, gronxant el seu nen amb la dolçor dels seus sons, després de descobrir que vaivé i remor eren, junts, més que efectius per convocar el son i allunyar els mals esperits.Amb aquestes Cançons de bressol, Carme Riera ens convida a fer un recorregut per la història de la nostra poesia en llengua catalana. Fruit duna recerca exhaustiva, aquesta antologia aplega per primera vegada una mostra àmplia de cançons de bressol no només tradicionals i anònimes sinó signades pels seus autors, alguns de ben joves. Un viatge sorprenent i emocionant en què trobarem les millors cançons de bressol de la nostra tradició oral i alhora les més actuals, acompanyades dun CD amb cançons interpretades per Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, membres del grup Samfaina de Colors.

El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Premi dassaig Carles Rahola.La voluntat i la quimera fa una lectura nova daquest moviment dins del seu temps, que a lEuropa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i limpacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el refl ex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre lesclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i “proletària” de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.

Publicat per primer cop el 1983, No hi érem acull uns quants dels molts sonets que Enric Casasses va escriure del 1983 al 1988. Amb motiu daquesta reedició, lautor ha confessat: «Són els anys pitjors de la meva vida, quan dia sí dia també mhavia dempassar llàgrimes amargues, amb lesperança desfeta en dolor, el país embarrancat als rocs, el món abocat a la catàstrofe i ma casa feta un continu camp de baralles, mentre lamor em propinava els seus mastegots més terribles i la meva consciència no era sinó estupor i inconsciència, que enrere no mhi veia i endavant no podia, torturat pels diables de lamor, del sexe, del diner, del reuma, de la droga, de lart i de dins de lànima... Aleshores, damagat de mi mateix, em vaig posar a escriure com un desesperat un sonet darrere laltre, fent encabir mals, penes i dolors en el motllo dels catorze versos amb un català alhora preindustrial i fabril, parlat i escrit, escalenc i barceloní, vallfogonesc i telegràfic...».

None

Lautor fustiga la llengua i la llengua shi torna i canta sola. Mig vers i mig cançó. A la recerca de la font don raja el sentit tràgic. Sondes als forats negres del créixer. Consolament dels càtars i contacte directe amb els primers trobadors. Juguera ara tímida i ara descarada. Càrregues de profunditat contra els submarins del no ser persona ni animal ni re. Humor i amor. Quadros de costums. El dictat de la mort i receptes dimmortalitat. Anàlisis clíniques. Poemes que no parlen de coses: són coses.

Per primera vegada, tots els poemes llargs del poeta més influent de les últimes dècades. El volum més extens i decisiu publicat per Enric Casasses, en el seu setanta aniversari.Amb prop de 15.000 versos, Soliloquis de nyigui-nyogui recull tots els poemes narratius i discursius que Casasses ha escrit des del 1977 fins ara. Els textos més antics fa molt que són introbables (La cosa aquella, Sense trofeu, Poema en prosa, Univers endins, Ni cor ni res, No plou, Si el rei paga per ser rei, Text llest, Plaça Raspall, Cantat); entre els més recents nhi haque havien passat desapercebuts. Shi afegeixen també dos poemes inèdits: la Novel·la de referències del 1988 i A pes de braços del 2020, escrit en plena pandèmia. A més a més, lautor ha fixat de nou tots els poemes a partir dels manuscrits originals, i nha recuperat fragments i lliçons que havien desaparegut.