Castellet

Hace casi medio siglo, en 1970, veía la luz por primera vez la célebre antología Nueve novísimos poetas españoles. Lo hacía trasquilada por la censura y levantando una polvareda de polémica entre los sectores más apegados a los temas y a las formas líricas convencionales de la poesía española del momento. Los escogidos por el visionario J.M. Castellet ?José María Álvarez, Félix de Azúa, Guillermo Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martínez Sarrión, Ana María Moix, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero y Manuel Vázquez Montalbán? señalaban la eclosión de una nueva generación poética, decidida a dejar atrás todo lo anterior. Hoy vuelve a las librerías esta obra de referencia, que incluye, además, un apéndice crítico y un apéndice sentimental en el que los nueve novísimos reflexionan sobre la figura de Castellet, responsable del espíritu rupturista de esta antología elevada al estatus de clásico de la literatura española del siglo xx.

Una antología capital para acercarse a la poesía española de la segunda mitad del siglo XX.Hace más de medio siglo, en 1970, veía la luz por primera vez la célebre antología Nueve novísimos poetas españoles. Lo hacía trasquilada por la censura y levantando una polvareda de polémica entre los sectores más apegados a los temas y a las formas líricas convencionales de la poesía española del momento. Los escogidos por el visionario J.M. Castellet —José María Álvarez, Félix de Azúa, Guillermo Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martínez Sarrión, Ana María Moix, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero y Manuel Vázquez Montalbán— señalaban la eclosión de una nueva generación poética, decidida a dejar atrás todo lo anterior. En esta obra de referencia se incluye, además, un apéndice crítico y un apéndice sentimental en el que los nueve novísimos reflexionan sobre la figura de Castellet, responsable del espíritu rupturista de esta antología elevada al estatus de clásico de la literatura española del siglo XX.

None

«Lany 1988 vaig publicar Els escenaris de la memòria, que pretenia ser un exercici literari per explicar, a través de la meva relació amb alguns personatges rellevants del món de la cultura, una part de la meva formació intel·lectual.» Ara, amb Seductors, il·lustrats i visionaris, que segons lautor «pertany al mateix gènere literari», Josep M. Castellet ens ofereix una visió personal de sis personatges, «tots amics personals i companys daventura literària o cultural durant molts anys», en els temps adversos de la Dictadura.Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix, que amb els anys shan convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, són els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris; tot i que Josep M. Castellet també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres.Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, que arrenquen dels anys quaranta del segle passat, lautor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut que el confirmen, vint anys després dEls escenaris de la memòria, com un gran prosista.

Josep Pla o la raó narrativa (1978) va ser el primer esforç per estudiar el conjunt de lobra del gran escriptor empordanès des duna perspectiva crítica global i seriosa. Partint duna consideració sobre el pes dels factors autobiogràfics en els llibres de Pla, Castellet es va fixar en la concepció planiana del «país» i va analitzar a fons les fonts culturals, el concepte de literatura i la pràctica literària de Pla, i la particular concepció del món que traspua en els seus escrits. En tant que exposició de les coordenades bàsiques de lobra planiana, Josep Pla o la raó narrativa manté una plena vigència més de trenta anys després de la seva aparició. Posteriorment, però, shan produït altres estudis importants i, sobretot, sha completat la publicació de lobra completa de Pla; per això, en aquesta nova edició de Josep Pla o la raó narrativa, que es publica coincidint amb el trentè aniversari de la mort de Pla, Castellet ha afegit una nota preliminar i un extens epíleg que posen al dia el seu assaig germinal.

Amb motiu dels 5 anys de la mort de Josep M. Castellet, els seus retrats literaris en un sol volum.Apleguem en un sol volum els retrats literaris que Josep M. Castellet va escriure entre el 1988 i el 2012.Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, lautor enfila un relat original, sincer,irònic, crític i agut que el confirmen com un gran prosista. I en entrellaçar la seva biografia amb la dellstambé ens ofereix algunes claus del seu propi retrat. Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer(Els escenaris de la memòria, 1988); Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, AlfonsComín i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats i visionaris, 2009) i Espriu, Porcel i Montserrat Roig. (Tres escriptors amics, 2012), desfilen per aquestes pàgines.

Els escenaris de la memòria és un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i Gimferrer) a qui Castellet ha conegut amb més o menys assiduïtat. Amb penetració i agudesa, Castellet suggereix un gènere nou, de gran amenitat, en el qual fragments de la seva autobiografia es creuen amb la vida dalgun dels grans actors de la faràndula literària dels nostres dies.

«La narració apassionada d?una aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics»Memòri es confidencials dun editor. Tres escriptors amics és una obra lúcida, plena danècdotes, sorpreses i més dun secret, sempre des del punt de vista dun editor que va gaudir de llibertat dacció per decidir els llibres que volia publicar. Durant cinquanta anys, tants com en compleix enguany Edicions 62, Josep M. Castellet ha estat vinculat a leditorial com a autor, editor i director literari els primers, i com a president els darrers.Dividit en dues parts, les Memòries confidencials dun editor pròpiament dites són en paraules de lautor «la narració apassionada duna aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics». Una breu història de laventura que va suposar en ple franquisme crear una editorial que feia una aposta decidida i valenta per la cultura en català, i del periple, sovint tortuós i atzarós, fins a aconseguir lestabilitat i la normalitat. Sexplica quines eren les intencions dels fundadors i es fa una valoració dels resultats culturals obtinguts en el mig segle dactivitat, amb els seus errors i els seus encerts.En la segona part, Tres escriptors amics, Josep M. Castellet fa un retrat literari de Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. Tres escriptors brillants, amb qui lautor va tenir una relació ben estreta com a editor, crític i amic, i als més joves dels quals va ajudar a llançar la seva carrera. Amb un relat sincer, alhora irònic i agut, els professionals de ledició i tots aquells que simplement estimen la literatura trobaran irresistible aquest llibre.