Claret

El testimonio del general Rafael Latorre (1880-1968) nos permite acceder por primera vez a las interioridades del franquismo evidenciando cómo, bajo su falsa apariencia monolítica, el regimen incluyó en su seno pareceres enfrentados. Este no es un libro más sobre la ajetreada historia contemporánea española: son las primeras memorias de un militar de alta graduación, con destino y contactos relevantes, pero contrario a la mayoría de principios y actuaciones de la dictadura. En sus cuadernos se amontonan las denuncias ante la violencia gratuita y los abusos de poder especialmente a cargo de la Falange, se acumulan las evidencias de una corrupción generalizada incluso en el entorno del dictador y la cúpula del Ejercito, y se reúnen múltiples ejemplos de la incompetencia militar, tecnica y política de las nuevas autoridades. Su pluma arroja una nueva luz sobre la guerra civil en escenarios que van de Navarra a Asturias y de Teruel a Marruecos, pero tambien sobre personajes y sucesos decisivos de nuestra historia, desde los generales Franco, Asensio o D’Harcourt, hasta los contactos con agentes internacionales por parte del franquismo. Para el general Latorre, esta acumulación de disensos y taras, de corrupciones y arbitrariedades, provocaba que aquellos que habían gan

París éramos nosotros narra la extraordinaria vida de un hijo de labradores, exiliado en Francia, que se enamora de una jovencísima catalana que también se ha refugiado en dicho país durante la segunda guerra mundial. Comprometido con la República y cercano a Lluís Companys durante la guerra civil, nuestro protagonista combate la adversidad y se sobrepone a la difícil situación del exilio. Logra gestionar el mayor circo de Francia, explotar bosques en Occitania bajo la ocupación alemana, organizar los primeros conciertos solidarios de Pau Casals, colaborar con el maquis de la Cerdaña, escapar de las garras de la Gestapo y dirigir una publicación catalanista que aboga por la unidad del frente antifranquista. Enfrentándose a penurias, persecuciones y a la moral establecida, juntos descubrirán el amor, la libertad y París.

«Sóc lAileen ONeill, tinc trenta-tres anys i en fa poc més dun que visc a Alexandria, a Egipte. Mhi trobo bé aquí, lluny de Milwaukee, a Wisconsin, capbussada en la novel·la que mhe proposat escriure. Hi tinc pocs amics, però tampoc els busco. Em sento assossegada pel sabah el kheir amb què el bauab em saluda cada matí, en sortir de casa, i el massaa el kheir amb què em rep quan torno. Detalls quotidians que curen les pitjors ferides i que mhan permès començar de nou. Avui, però, mhe vist embrollada en uns fets que mai no hauria imaginat i que poden canviar la meva vida. Uns fets que podrien modificar la manera com les dones i els homes es relacionen amb el seu Déu». Aileen ONeill, jove, atractiva, intel·ligent, advocada, és una dona que fuig del seu passat fosc a Milwaukee i es refugia a Alexandria per escriure una novel·la, però lassassinat del seu amic antiquari ho canviarà tot. Amb el rerefons del conflicte al Pròxim Orient i de la crisi de valors de lEsglésia catòlica, lAileen intentarà recuperar el manuscrit que li havia estat robat al seu amic, posant en risc la seva vida. Un text presumptament dHipàtia que podria provar lexistència duna conxorxa destinada a qüestionar la història del cristianisme. La policia egípcia, el Mossad, la CIA i un grup ultracatòlic extremista sinvolucraran en un thriller trepidant que des dAlexandria i loasi de Siwa, fins a Nàpols, Florència i Cracòvia, arribarà fins a les mateixes portes del Vaticà. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA 2019.El bolxevic que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar.Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor dil·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té lencàrrec dajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic senamora de Catalunya, sinteressa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És lany dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de lestalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no sen refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seufidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa duna dona misteriosa de norantaanys que viu envoltada de llibres i records. «La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Lexèrcit franquista està a punt de creuar el Llobregat i milers de refugiats marxen cap a França. Entre ells Lluís Companys, que fuig, criticat per molts i abandonat pels seus. Lacompanya Manel Plandiure, un boxejador que li fa descorta i que es veu obligat a deixar a Barcelona lAgnieszka, la seva amant, una prostituta polonesa. Quan els alemanys detenen Companys i lentreguen a Franco, el Manel torna a Catalunya amb la intenció dalliberar-lo. No ho aconseguirà, però venjarà la seva mort. 1939. La caiguda de Barcelona és una novel·la sobre la tragèdia col·lectiva de lexili, sobre el drama daquells a qui la guerra va estroncar la vida i la felicitat i sobre els qui no van defallir. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Ramon Llull 2023 Durant la Segona Guerra Mundial junts van descobrir lamor, la llibertat i París.Premi Ramon Llull 2023 París érem nosaltres narra lextraordinària vida dun exiliat fill de rabassaires que senamora duna joveníssima catalana que també sha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial. Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a lambient tòxic de lexili i combat ladversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos dOccitània sota locupació de lAlemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat. Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran lamor, la llibertat i París. «Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no sho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat lantiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant lombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que locupació havia estat un daquells malsons que la martiritzaven al camp dArgelers».

Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor dil·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té lencàrrec dajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic senamora de Catalunya, sinteressa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És lany dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de lestalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no sen refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat. Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa duna dona misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records. «La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Ramon Llull 2023   Durant la Segona Guerra Mundial junts van descobrir lamor, la llibertat i París. París érem nosaltres narra lextraordinària vida dun exiliat fill de rabassaires que senamora duna joveníssima catalana que també sha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial. Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a lambient tòxic de lexili i combat ladversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos dOccitània sota locupació de lAlemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat. Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran lamor, la llibertat i París. «Van tornar caminant, travessant el jardí de les Tulleries i vagarejant per la ribera del Sena. Era una nit de lluna plena i el cel de París semblava inabastable. Tot era tan grandiós, monumental i polit, que la guerra quedava lluny, i quan ell li va explicar que els parisencs havien cultivat horts en aquells jardins, de la gana que passaven, ella no sho podia creure. Quan el pare li va mostrar on havia estat lantiga seu dels alemanys, a la Place de la Concorde, li va semblar impossible, i li costava imaginar fanàtics com els de Draguignan arrossegant lombra de la Gestapo per la Rue de Rivoli. Si no fos perquè tenia presents les fotos dels nazis desfilant pels Camps Elisis, hauria pensat que locupació havia estat un daquells malsons que la martiritzaven al camp dArgelers».

Una noia busca la veritat del seu avi desaparegut a la batalla de lEbre.El 1938, un brigadista nord-americà desapareix durant la batalla de lEbre, prop de la Fatarella. Setanta anys després, la Barbara Stein, la seva néta, hi viatja per descobrir les circumstàncies de la seva mort. El seu propòsit sestronca a causa dun misteriós assassinat en què es veu involucrada, i que activa records traumàtics de la República --com la mort de 34 camperols per milícies anarquistes--, la guerra civil i la repressió franquista. En enfrontar-se a aquesta situació, la Barbara descobrirà la fascinadora història damistat, intriga i traïció que va viure el seu avi en companyia dun nen de la Fatarella.