Colom

Amb el detonant del naixement dun infant, Teresa Colom repassa lexistència des de linici fins a la mort i crea un univers complet, de vegades cruel, però ple de tendresa i humor.

"Un exercici de bellesa ple de paradoxes i de paraules a mig dir" (David Castillo)La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria. Mai mhavies ofert paraules tan sentides com aquelles mans amb què estrenyies les meves, privat de la parla. Va caldre, papa, que tu fossis fill i jo mare perquè lesfera del rellotge xuclés números i agulles i li mostrés a la consciència un altre cercle.

Cinc relats que et glaçaran la sang duna nova veu en el panorama literari que no deixarà indiferent.La senyoreta Keaton i altres bèsties està format per cinc contes interconnectats. Cada conte explica la vida (i mort) duna criatura (nen o nena) peculiar, diferent: la senyoreta Clock és una mena de Benjamin Button a la inversa, la vida en un any: neix, creix, senamora, viu les quatre estacions i mor. La Caterina, nascuda en estranyes circumstàncies, és una nena que es converteix en balena. En Roc Mortson és un nen amb ungla de garrí, que el seu pare abandonarà a la seva sort. El fill de lenterramorts és un misteri per a tothom: sembla que ha sortit de sota la terra. I la senyora Petarol ha trobat un nen de gel a la seva cuina. Com hi ha anat a parar, allà? Què els passa, a totes aquestes criatures? Quines són les seves històries? Els seus destins? Les seves vides? Els seus tràgics, alegres o misteriosos finals?

El ADN es la base de la individualidad y de la singularidad humana. Siguiendo sus instrucciones se construye un cerebro particular, el tuyo, sobre el que se apoya lo que eres. Los humanos hemos perseguido desde tiempos inmemoriales el sabio consejo «Conócete a ti mismo», inscrito en el templo de Apolo. Sin embargo, hasta ahora faltaba una pieza crucial, la exploración científica de los cimientos de nuestro edificio psicológico, es decir, nuestros genomas.La ciencia actual revela que nuestra identidad personal comienza a formarse desde el punto de partida que es nuestro ADN, y ofrece valiosas pistaspara conocernos más y mejor. A pesar de las evidencias científicas, las ciencias sociales siguen siendo reticentes a aceptar el peso que el ADN tiene en nuestro comportamiento. Sin embargo, como manual de instrucciones, este nos construye a cada uno desde la concepción. Y no solo eso, sino que nuestro desarrollo depende de este manual, compartido con nuestros congéneres, pero único para cada uno de nosotros. Eso sí, las recetas del manual necesitan de los ingredientes del entorno en el que vivimos, comenzando por los presentes durante la gestación y continuando con las circunstancias vitales desde el momento del nacimiento. Una invitación a comprender cómo nuestro ADN guarda la clave de quienes somos.