Comellas

¿Hasta qué punto la llamada «época isabelina» se parece a la persona que le da nombre? ¿Es Isabel II la más típica representación de su tiempo o, por el contrario, contribuye a configurar ese tiempo?Reina a los tres años, declarada mayor de edad a los trece, casada contra su voluntad a los dieciséis, separada a los diecisiete y destronada a los treinta y ocho, Isabel II ha sido uno de los personajes más biografiados de España. Este sorprendente libro recupera facetas desconocidas o aspectos de la reina apenas antes vistos, en un intento por reconstruir la personalidad humana e histórica de una mujer extraordinariamente compleja: desde la supuesta fealdad de la reina y la falta de virilidad de su marido hasta la camarilla de palacio, incluyendo a san Antonio María Claret y sor Patrocinio, y pasando por el supuesto antiliberalismo de Isabel. El reinado de Isabel II, que ocupa casi el tercio central del siglo XIX (1833-1868), define de forma muy clara una época convulsa.

Un llibre fonamental per als pares dels segle XXI que se senten perduts enmig de teories i noves maneres deducar els fills: per què no recuperar el sentit de ser persones adultes que eduquen i abandonar el sentiment de culpa de no estar prou temps amb els fills, de no donar-los el que necessiten o que pensin que no els estimem si els renyem? Comellas reclama tornar al sentit comú, a no sobreprotegir els nens, a deixar que savorreixin, a no carregar-los de deures o activitats i deixar que descobreixin el món, però amb responsabilitat i sense ser-ne els protagonistes “reis”, sinó formant part duna família i un entorn on, a més dels drets, també tenen els seus deures dinfants.

None

El llibre per recuperar el sentit comú i la confiança en nosaltres mateixos a lhora deducar.Un llibre fonamental per als pares dels segle XXI que se senten perduts enmig de teories i novesmaneres deducar els fills: per què no recuperar el sentit de ser persones adultes que eduqueni abandonar el sentiment de culpa de no estar prou temps amb els fills, de no donar-los el quenecessiten o que pensin que no els estimem si els renyem?Comellas reclama tornar al sentit comú, a no sobreprotegir els nens, a deixar que savorreixin,a no carregar-los de deures o activitats i deixar que descobreixin el món, però amb responsabilitati sense ser-ne els protagonistes “reis”, sinó formant part duna família i un entorn on, a més dels drets, també tenen els seus deures dinfants.