Libros.cc
Cristian Casademont

Cristian Casademont

Barcelona, 1974. Metge de família, format en medicina tropical i en gestió d'equips i de programes de salut. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat l’activitat clínica amb l’escriptura. Ha treballat amb diverses organitzacions internacionals en l’àmbit de la cooperació i la salut global, especialment a l’Àfrica subsahariana, on ha estat testimoni d’algunes de les principals crisis humanitàries dels darrers vint anys. La seva tasca professional, sempre propera als malalts i a les comunitats amb què col·labora, l’ha dut a gestionar necessitats complexes en entorns sovint insegurs. Paral·lelament, ha mantingut una dedicació constant a la poesia, de manera que la feina assistencial i la mirada literària s’han anat enriquint mútuament. Actualment continua vinculat al sector de la cooperació internacional, donant suport a projectes en diversos països i visitant-los periòdicament. Tot el que dius és el seu segon llibre i tanca el cicle iniciat amb Àngels i Monstres, inspirat en la seva experiència humanitària, tots dos editats per Parnass Edicions.

Su libro

Tot el que dius

Tot el que dius

POESÍA112 pág.ISBN 9788412911442

Tot el que dius recull l’experiència d’una dècada llarga de viatges i estades a l’Àfrica, convertida en un únic trajecte vital i poètic. Estructurat en tres grans capítols —els preparatius, les estances i les tornades—, el llibre acompanya al lector en un recorregut per territoris físics i interiors, on cada desplaçament és també una exploració de la consciència i del sentit de pertinença.

Els poemes, arrelats en vivències com a metge en contextos humanitaris, ofereixen una mirada honesta sobre la fragilitat humana, la mort evitable i la injustícia, però també sobre la bellesa i la vitalitat dels mons en transformació. El llibre és, alhora, un cant a la llibertat i a la vida, una reflexió sobre el que ens mou a marxar i el que ens convida a tornar.

En aquest darrer moviment, el retorn, hi descobrim la distància que creix amb els qui han quedat enrere i la necessitat de trobar, en la natura i en el record, l’equilibri que permet comprendre, finalment, allò viscut.