Eduard

Tiempo es lo que falta. Tiempo es el que pasa y no se recupera. Tiempo es el recurso más escaso en la gestión del cambio porque la sociedad, el entorno, la competencia, no otorgan tiempo. Porque el tiempo no se compra. Cambiar la gestión no es gestionar un cambio. Los márgenes de maniobra de las organizaciones actuales no siempre permiten una fácil adaptación a los cambios permanentes. La velocidad de la evolución social implica que la toma de decisiones se ve impregnada y condicionada a reaccionar casi de inmediato con acciones que antaño podían realizarse con más tiempo. El éxito de la gestión del cambio está muchas veces en el tiempo récord en que se efectúa. Por ello, como vamos escasos de tiempo, no podemos olvidar ni los más mínimos detalles para una gestión del cambio adecuada. Por lo menos no obviemos lo obvio. El presente libro pretende reflejar los principales aspectos que se deben abordar en una gestión de cambio para que podamos navegar dentro de la ambigüedad sin caer en la contradicción.

El conflicto, desde el personal hasta aquellos de índole internacional, define con frecuencia, nuestro desarrollo o degradación como personas y como sociedad. Resolver conflictos, conciliar, facilitar o, simplemente, ayudar a que estos puedan ser resueltos por las mismas partes implicadas es una de las actividades humanas implícitas en todas las formas sociales de relación. Su estudio y el aprendizaje en procedimientos y técnicas para su resolución es una actividad científico-profesional innovadora y exitosa.Conflictología está pensado como un texto básico y fundamental, y como una iniciación en el análisis y la resolución de los conflictos en el que ni se analiza ni se juzga ni, por supuesto, se sanciona. Se resuelve.

Los trucos del youtuber número 1 en tecnología. ¿Sabes que hay una aplicación superchula que convierte tu móvil en un ratón y te permite controlar el ordenador? ¿O que puedes ver en tiempo real la letra de una canción mientras la oyes en tu reproductor de música favorito? ¿Y que se pueden hacer increíbles fotografías en 3D, tunear tu móvil con temas alucinantes o conseguir que la batería te aguante el doble? Pero es que, además, vas a hacer flipar a todos cuando encuentres tu teléfono con un simple ¡¡¡silbido!!! Pues sí, esto y mucho más se puede hacer con un móvil y con el sistema operativo Android.

El primer libro de los jefes de cocina de elBulli.Cuando en julio de 2011 y tras el cierre definitivo de elBulli, Oriol Castro, Eduard Xatruch y Mateu Casañas afrontaron un nuevo camino como chefs, surgió en ellos la necesidad de emprender un proyecto de restauración conjunto. La visión fue la de un restaurante con platos mediterráneos en el que concentrar toda su experiencia tras años liderando el restaurante más legendario de la historia. Compartir nació así en abril de 2012 y se convirtió en un proyecto muy personal de los tres chefs, con un formato donde los platos están pensados para toda la mesa. Hoy Compartir es un proyecto consolidado con decenas de platos catalogados que se han convertido en nuevos clásicos. El libro es la memoria de esta transición y la nueva singladura de Castro, Xatruch y Casañas y sus creaciones en Compartir, que ha tenido ya continuidad en 2014 con la apertura de Disfrutar en Barcelona.

Cuando en julio de 2011 y tras el cierre definitivo de elBulli, Oriol Castro, Eduard Xatruch y Mateu Casañas afrontaron un nuevo camino como chefs, surgió en ellos la necesidad de emprender un proyecto de restauración conjunto. La visión fue la de un restaurante con platos mediterráneos en el que concentrar toda su experiencia tras años liderando el restaurante más legendario de la historia. Compartir nació así en abril de 2012 y se convirtió en un proyecto muy personal de los tres chefs, con un formato donde los platos están pensados para toda la mesa. Hoy Compartir es un proyecto consolidado con decenas de platos catalogados que se han convertido en nuevos clásicos. El libro es la memoria de esta transición y la nueva singladura de Castro, Xatruch y Casañas y sus creaciones en Compartir, que ha tenido ya continuidad en 2014 con la apertura de Disfrutar en Barcelona.

Descubre lo que siente tu hijo desde las primeras semanas de vida.El doctor Eduard Gratacós nos lleva de la mano por cada una de las etapas del embarazo para ayudarnos a despejar todas las dudas y disfrutar del maravilloso viaje del inicio de una vida. En él encontraremos dos perspectivas complementarias: por un lado la voz del doctor Gratacós, y, por otro, la del futuro bebé, que desde el momento de su concepción nos contará en primera persona su particular visión de todos los cambios que irá experimentando en esos apasionantes 9 meses.

Una guía diferente del embarazo para descubrir lo que siente tu hijo desde las primeras semanas de vida. 9 meses desde dentro es un diario del embarazo que te ayudará a conocer mejor cada una de les cuarenta semanas de gestación y te emocionará con el sorprendente relato de la evolución de la primera célula en su maravilloso trayecto de feto a bebé. A través de las explicaciones y consejos del doctor Gratacós, experto internacional en desarrollo fetal, y de la propia voz del bebé, que ofrece su particular visión de todo lo que le ocurre desde su concepción hasta el parto, 9 meses desde dentro te acompañará en la aventura de la gestación de una manera diferente y te atrapará desde las primeras páginas. ¡Nunca te lo habían explicado así!

9 mesos des de dins és un diari de lembaràs que tajudarà a conèixer millor cadascuna de les quaranta setmanes de gestació i temocionarà amb el relat sorprenent de levolució de la primera cèl·lula en el seu meravellós trajecte de fetus a nadó. A través de les explicacions i consells del doctor Gratacós, expert internacional en desenvolupament fetal, i de la mateixa veu del nadó, que ofereix la seva particular visó de tot el que li passa des de la seva concepció final al part, 9 mesos des de dins tacompanyarà en laventura de la gestació duna manera diferent i tatraparà des de les primeres pàgines. Mai no tho havien explicat així!

Un relat personal i íntim sobre laprenentatge i la vida.«Els darrers anys, immers en la transformació educativa, mhe imbuït del missatge poderós de John Dewey: lescola no ha de ser preparació per a la vida, sinó vida mateixa. I per dins pensava: Si volem que lescola sigui vida, ¿no ens hauríem de preguntar abans nosaltres per la vida, per la vida que tenim com a adults, per la que ja hem viscut i la que ens imaginem que viurem? Just després dels mesos angoixants del confinament, va arribar la proposta descriure un llibre diferent, on matrevís a parlar des dels meus sentiments i el que els ha generat. No era conscient que duien molt temps remorejant al cap com si fossin abelles, i els he acabat escrivint a raig, gairebé mentre els pensava. Portava tota la vida amagant-los discretament: potser ja era hora doxigenar-los». LEduard Vallory és conegut, entre altres coses, per haver liderat la iniciativa de canvi educatiu Escola Nova 21. El que gairebé ningú no sap és que va ser un nen amb moltes dificultats a lescola, on va patir la rigidesa dun sistema educatiu que aparta els qui no encaixen. Aprendre és un llibre escrit amb llenguatge despullat, en què per primera vegada lautor parla de la seva experiència i de la marca profunda que deixa el fracàs escolar. També parla de com i què pot aprendre algú que, com ell, no aprèn a lescola, i de la mort, la vida, lamor, la identitat, la vulnerabilitat, la felicitat i la capacitat desdevenir.

Eduard Olesti, una nova veu poètica que és tota una revelació. Premi Ausiàs March 2023.El jurat ha valorat especialment la força imaginativa dels poemes, el to vindicatiu del conjunt i la potència duna veu poètica que no sencalla en el que és privatiu dun individu aïllat, sinó que assumeix a plena consciència una alta càrrega generacional.

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar lAmela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a lErnest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.Les històries entrellaçades daquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor duna tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han denfrontar-se a la mort amb lúnica arma que els queda: la voluntat de viure.El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb lestil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite dOrfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de lamor.

Tria de relatsEduard Márquez va debutar en la literatura catalana amb dos llibres de contes que van rebre lelogi unànime de la crítica. Es tracta de Zugzwang (1995) i Leloqüència del franctirador (1998), dos llibres desapareguts que han esdevingut mítics. Amb el rigor quirúrgic que el caracteritza, Eduard Márquez els ha revisat i ha condemnat a loblit vint-i-nou contes. Aquest llibre nés el resultat: una nova ocasió per endinsar-se en un dels mons més personals i fascinants de la literatura catalana recent i per reivindicar la seva faceta dautor de narrativa breu.

Una nit en Lars Belden torna a la casa de la seva antiga amant, Sela Huber, poc després dhaver sabut que ha mort. Tot i que fa temps que ha desaparegut de la seva vida, mai no ha aconseguit oblidar-la i decideix tornar al seu pis impulsat per totes aquelles preguntes del passat que han quedat sense resposta. En Lars recompon els fets, completa els diàlegs, posa nom i cara a tot allò que només eren incògnites. Reconstrueix un passat fragmentat que també va ser el seu i que li marcarà el futur, amb pertinences i testimonis de la Sela que serveixen per resoldre enigmes i aclarir un misteri que no es pot ni imaginar.

.De viatge a Praga per assistir a l? estrena de Don Giovanni, a la tardor de 1787, Mozart , tot jugant, entra al jardí d? una casa senyorial i roba una taronja. Aviat el músic és reconegut i convidat a una festa, i animat pels assistents toca alguns passatges de Don Giovanni. A partir d? aquesta anècdota, Eduard Mörike construeix, des de la perspectiva de diversos personatges, una semblança psicològica del compositor, alhora que dibuixa un retrat extraordinari de l? ambient de l? època rococó, on ja es reconeixen alguns elements ombrívols que fan presagiar el tràgic final del músic i de la societat en la que viu.Publicada el 1855, la novel?la Mozart, en el seu viatge a Praga deu molt de la seva celebritat a la glòria del músic que la protagonitza. No obstant això, Mörike mereix, per mèrits propis, un lloc d? honor entre els escriptors del romanticisme.Eduard Mörike (1804- 1875) va ser el setè fill d? una gran família de Ludwigsburg (Württemberg). Va estudiar teologia a Tübingen i va exercir com a pastor protestant entre 1826 i 1846, any en que es va jubilar anticipadament per causa d? una malaltia. La seva novel?la Maler Nolten va ser publicada en 1832 i, el seu primer llibre de poesia, en 1838. Entre 1851 i 1866 va treballar com a professor a Stuttgart, on va continuar escrivint. Entre les obres d? aquesta època trobem la seva obra mestra Mozart, camí de Praga (1855). Mörike no va viatjar mai més enllà de la seva Württemberg i va viure sempre amb la seva esposa catòlica i les seves dues filles. Va passar l? última dècada de la seva vida en una solitud virtual, ansiós per evitar la fama que els seus escrits li havien portat.

Quin és el preu de les segones oportunitats?"El Robert seu al Portal de lÀngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina dun taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest dapartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls.El cor sem dispara.Vint anys.El so de lharmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara duna banda de dixieland.Reculo i aprofito lentrada duna botiga per observar-lo amb prou calma.La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer.La inquietud em paralitza." Si voleu més informació, no us perdeu la pàgina del Facebook de Lúltim dia abans de demà.

Un autor emergent de gran solidesaRiu brutal que es renovella,remor lleu dhimne vital,que em fa llançar-mhi de capper capbussar-me de plei en traure el coll, tornar a riure.Allò que usufructuem no és del tot nostre. Encara que ho posseïm, no ens pertany pròpiament, per més que en disfrutem els fruits, temporalment, duna manera plena. Lusdefruit de què aquest llibre ens parla no és altre que el de la vida. Escrivint sota ladvocació dAusias March i Czeslaw Milosz, Ramírez parla de la transitorietat de la vida. En el fons daquest llibre, com en un baix continu, hi ha una poètica de la fugacitat, transmutada en afirmació intensificadora de linstant.

El Robert seu al Portal de l'Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca.