Espriu

Prosa El doctor Rip Laia Aspectes Miratge a Citerea Ariadna al laberint grotesc Letizia i altres proses La pluja Proses de «La Rosa Vera» Les roques i el mar, el blau Les ombres Proses disperses   Poesia Les cançons dAriadna Cementiri de Sinera Les Hores Mrs. Death El caminant i el mur Final del laberint La pell de brau Llibre de Sinera Setmana Santa Per al llibre de salms daquests vells cecs Formes i paraules Per a la bona gent Fragments. Versots. Intencions. Matisos Poemes dispersos

Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu dun poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que sorprèn més daquesta novel·la no és només la seva evident resistència al pas del temps sinó, sobretot, la seva capacitat de fer-se més viva al lector actual a mesura que el món que la feu possible sallunya de la nostra època.

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball a càrrec dIsabel GranyaAntígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a lautor de dur a terme lanàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per lamor: Antígona.

Amb estudi introductori, propostes de treball i comentaris de text de Toni Sala.Durant els anys de la dictadura i la transició, Espriu va representar, amb la seva obra i la seva actitud, la dignitat de la cultura catalana. La seva figura simbolitza com poques altres tot el que el segle XX va significar per la nostra literatura: letapa radicalment nova de lescriptor precoç dabans de la guerra, la resistència clandestina a la postguerra i la represa esperançada amb la mort del dictador.A partir de Cementiri de Sinera, Espriu va fer-se conegut sobretot com a poeta. Però en un principi la seva carrera havia estat encaminada a la prosa, que només va deixar quan, a la postguerra, la poesia es va fer més adequada a la resistència. Narracions és una antologia de contes que el mateix Espriu va seleccionar. El volum és una excel·lent introducció a un món mític que combina elements de la història i el paisatge locals de Sinera i Lavínia amb personatges extrets tant de lentorn local com de la mitologia antiga.Introducció i propostes de treball a cura de Toni Sala, autor duna dotzena de llibres, entre els quals Petita crònica dun professor a secundària i Notes sobre literatura.

Ledició crítica defintiva de Les cançons dAriadna en el 30 anys de la mort de Salvador EspriuLes cançons dAriadna, aparegudes per primera vegada el 1949 i ampliades successivament pel seu autor, són un dels llibres capitals en la producció poètica de Salvador Espriu, i contenen uns quants dels seus poemes més coneguts. Fins ara, però, no nhi havia cap edició que nestablís el text amb rigor filològic i estudiés la història de cadascun dels poemes i del conjunt del llibre. Tampoc no hi havia cap edició en què els poemes fossin minuciosament comentats vers a vers. Això és el que fa, finalment, aquest volum de la col•lecció Obres Completes - Edició crítica de Salvador Espriu.

Un dels poemaris cabdals de Salvador Espriu i un dels llibres de poesia que, a Catalunya i a Espanya, més repercussió han tingutLabril del 1960 es va publicar per primera vegada La pell de brau, un dels poemaris cabdals de Salvador Espriu i un dels llibres de poesia que, a Catalunya i a Espanya, més repercussió han tingut fora dels cercles estrictament literaris. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la primera edició del llibre, avui tornem a posar-lo a les mans dels lectors amb el propòsit de reivindicar-ne la validesa poètica i, també, de plantejar-ne la vigència ideològica en el context actual de les relacions entre Catalunya i Espanya. Per això, hem demanat a un conjunt danalistes polítics, tots ells de forta sensibilitat literària, que ens proposin la seva lectura de La pell de brau des daquesta perspectiva. Es tracta de Francesc-Marc Àlvaro, Xavier Bru de Sala, Manuel Cuyàs, Enric Juliana, Juan-José López Burniol, Antoni Puigverd i Pilar Rahola.El present volum conté el text íntegre de La pell de brau (tal com ha quedat fixat a les Obres completes-Edició crítica de Salvador Espriu), incloent-hi els diversos pròlegs que lautor va escriure per al seu llibre. La nova presentació és obra de J. M. Castellet, un dels grans especialistes en lobra dEspriu. Finalment, en apèndix, sinclouen les set propostes de lectura escrites expressament per a aquesta ocasió.

Aquest volum és una peculiar i suggeridora antologia poètica de Salvador Espriu. La tria, que aplega vint-i-vuit poemes comentats per autors de generacions i adscripcions literàries molt diferents, no segueix  cap criteri unitari, atès que cada autor ha decidit lliurament quin poema volia compartir.

Que els cinc llibres responen a un pla unitari és senzill de veure -com destaca Víctor Martínez Gil en el pròleg a aquesta edició- fixant-se en les simetries formals que shi estableixen. A més, els cinc llibres tenen un sentit de conjunt perquè shi desenvolupa -amb gran rigor- un procés espiritual molt complex. Espriu convida el lector a acompanyar-lo al llarg dun camí dinteriorització que culmina, en el darrer llibre del cicle, en una experiència de tipus místic.

Aquest volum reuneix tres obres de Salvador Espriu, centrades en dues figures mítiques gregues que la tradició occidental sempre ha tingut presents: Antígona i Fedra. Com explica Carles Miralles en el pròleg que ha escrit expressament per a aquesta edició, en la seva Antígona (escrita el 1939 i reescrita entre 1963 i 1964), Espriu replanteja la tragèdia homònima de Sòfocles: "La mítica guerra civil tebana shi convertia en rerefons de la guerra civil espanyola, des del punt de vista de Catalunya ja perduda tant políticament com culturalment". El 1937, Espriu shavia enfrontat per primera vegada al mite de Fedra, lesposa del rei dAtenes enamorada del seu fillastre Hipòlit, en una esplèndida peça narrativa; quaranta anys més tard, a petició de lactriu Núria Espert, va escriure lobra dramàtica Una altra Fedra, si us plau, en què, valent-se del recurs del teatre dins el teatre, dóna una visió distanciada i irònica del mite.