Ferrater

«Que este volumen salvaguarde la memoria de su magnífica labor de lector profesional, y que el ejemplo de su competencia inspire e impulse a muchos otros lectores enseñados que dan noticia del libro antes de que el libro sea noticia, para bien de eso que se ha dado en llamar cultura, y que nada tiene ni tendrá nunca que ver con la mera información. Así sea» Javier Aparicio Maydeu.En las librerías encontramos un variado repertorio de libros. Buenos, malos, excelentes, olvidables, clásicos en bolsillo, imaginativos libros infantiles y textos indispensables. Estos últimos, compañeros de viaje de miles de lectores, forman ese legado que pervive con independencia de modas editoriales y vicisitudes del mercado. Imprescindibles son aquellas obras que han cruzado la aduana del tiempo y se han convertido -gracias a lectores y libreros- en verdaderas fuentes de conocimiento. Ediciones Península propone, con esta colección, autores y materias que sugieren otras miradas, otros ángulos para acercarse a la realidad. Imprescindibles es una invitación permanente para (re)descubrir textos únicos, inteligentes y amenos de nuestro catálogo. Obras que faciliten el diálogo necesario entre el libro, el lector y el mundo.  Editor, crítico, reconocido poeta, lúcido intelectual, iconoclasta y provocador, hombre de aguda sensibilidad literaria, Gabriel Ferrater, apasionado lector, dejó estas notas, informes de lectura, discretas obras maestras, donde se refleja su mirada y conocimiento sobre la narrativa contemporánea. Irónico y preciso, riguroso y jovial, los editores del mundo -agrupémonos todos- deberíamos tener a nuestra vera a Gabriel Ferrater, un Ferrater, dos, tres, capaces de aclarar nuestras dudas (nada) ontológicas y disipar nuestros miedos contables. Un Ferrater, valiente, que nos insufle el valor que -en ocasiones- hemos perdido por la presión de eso que llaman los mercados.  Los editores

Prólogos de Arthur Terry y Pere Gimferrer.Traducción de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo y José María Valverde.En el extenso prólogo que abre este volumen, Arthur Terry afirma con gran acierto sobre Gabriel Ferrater (1922-1972): «A veces dicen los críticos que un escritor ha ?creado su propio mundo?. A esto podríamos contestar que el único mundo que queremos es este en que vivimos y, por consiguiente, que lo que esperamos de un poeta es que escriba unos cuantos poemas buenos sobre este mundo. Ferrater es un poeta que cumple admirablemente este criterio: sobre todo, sus poemas representan un intento serio y variado de mostrar lo que significa vivir en el mundo ?un mundo que es asequible a cualquier persona capaz de verlo.» La obra reunida aquí se nos muestra como uno de los logros esenciales de la poesía hispánica de su generación. Sin duda, nos hallamos ante la obra de un poeta de primera magnitud, un escritor cuya apuesta literaria no sólo se mantiene intacta, sino que ha adquirido aún más sentido años después de su primera aparición

Les dones i els dies (1968) és sens dubte un dels llibres més importants en la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Gabriel Ferrater hi va reunir els poemes que havia publicat anteriorment a Da nuces pueris (1960), Menjat una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), però no es va limitar a confegir un simple aplec de reculls de versos. Hi va incorporar poemes nous, en va deixar de banda algun de vell i va reordenar el conjunt per construir un volum orgànic, que posa en relleu la coherència dun projecte poètic intens i consistent. La present edició reprodueix amb fidelitat la disposició dels poemes que presentava la primera, que Ferrater es va encarregar personalment de dissenyar, i corregeix les poques errades que presentava el text. A més, incorpora en un suplement els quatre poemes que Ferrater hauria afegit a Les dones i els dies si hagués tingut ocasió de preparar-ne ledició definitiva.

Les dones i els dies (1968) és el volum en què Gabriel Ferrater va aplegar la seva poesia, aparegudaanteriorment a Da nuces pueris (1960), Menjat una cama (1962) i Teoria dels cossos(1966). Aquesta edició presenta per primera vegada, a més del text definitiu de Les dones i elsdies, tots els altres poemes que Ferrater havia publicat en revistes o que havia inclòs en els tresvolums previs i després no va recuperar. Comprèn, a més, un aparat de variants i reprodueix lesversions que el poeta va fer dalgun dels seus poemes en altres llengües.Edició crítica de Jordi Cornudella.

Tots els estudis literaris de Ferrater, amb importants inèdits: la intel·ligència al servei de la literatura.Gabriel Ferrater va destacar per lamplitud extraordinària i la penetració il·luminadora de les seves lectures. Els seus plantejaments tenen encara avui un pes enorme en la manera dentendre la història de la literatura catalana, però ell no els va exposar sistemàticament en cap volum; van quedar escampats en articles, pròlegs i papers privats. Aquest volum dara recull, a la primera part, tots els escrits que es conserven de Ferrater sobre literatura catalana: sobre Ausiàs March, la Renaixença, Maragall, Carner (incloent-hi un llarguíssim inèdit), Riba, Foix, Pla, Vinyoli i alguns escriptors joves, i també sobre ell mateix. La segona part aplega ressenyes, articles i pròlegs sobre altres literatures, molts dells desconeguts fins ara.

La visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalana.El 1965-1966 i el 1967, en dues tongades, Gabriel Ferrater va fer a la Universitat de Barcelonaaquest Curs de literatura catalana contemporània. La majoria de conferències es van enregistrari després es van transcriure; dalgunes altres en van quedar només els apunts de classe deltranscriptor. La totalitat del curs es recull ara, per primera vegada, en un volum que proposala visió més lúcida, intel·ligent i encara avui polèmica dels corrents centrals de la literatura catalanadel segle xx. Ferrater hi parla amb tot detall de quatre poetes (Josep Carner, Guerau deLiost, Carles Riba i J. V. Foix) i tres prosistes (Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla). El conjuntsenriqueix, a més, amb una doble conferència panoràmica que Ferrater va pronunciar pocabans de suïcidar-se, i amb una entrevista inèdita del març del 1963 sobre la poesia de Riba.