Font Massot

La poeta Rosa Font transforma la vivència duna mort pròxima en experiència poètica universal"La solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè lautora escriu des del dolor i de lenyorament, amb una parla encara desolada, però no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distància que permet transformar lexperiència commocionant duna mort familiar en experiència poètica universal". (Del pròleg de Quim Español).

Premi Carles Riba 2010Lombra: el recer del jo, lespai des don començar a ser i a dir; lexperiència de la nit, del pas del temps, i també de la llum i de la veu. Lombra: lespai de la creació, de la recerca dun llenguatge-silenci, duna poètica que parteix de la mirada per projectar-la sobre el món.

Una novel·la excel·lent, una història dramàtica i plena de màgia, narrada per un nen de deu anys.Què sent un nen de deu anys que creix en un ambient hostil? En Martí, fill duna família de pagesos dun poble de lEmpordà dabans de leclosió turística, aprèn a viure sota lautoritat dun pare caçador i violent, amb la companyia del germà gran i duna mare que és víctima del primitivisme del marit. Els seus únics refugis són un món imaginat i la natura personificada que larrecera i el protegeix. Acompanyat per la veu de linfant, el lector descobreix les circumstàncies que empenyen la família a fugir del poble i a ocultar-se en una ciutat petita, on el nen coneix una veïna amb qui estableix una relació de confiança que desembocarà en un fet inesperat. Un bosc infinit és una novel·la breu esplèndida, de gran força emotiva, que es desplega en un clima tràgic i alhora ple de màgia.