Foraster Giravent

A finals dels anys setanta, en una Nàpols sacsejada pels terratrèmols, un jove professor universitari viu a la deriva, amb escepticisme i spleen impertorbables fins a larribada de la Micaela, la nova lectora despanyol de la universitat, que remourà per sempre més la seva indolència. Aquesta turbulenta història damor serà el fil conductor de les peripècies del protagonista, enmig dun bigarrat grup damics i coneguts, i també el referent dels seus viatges per França, Anglaterra, nord dÀfrica, Amèrica del Nord o rere la pista del vicecònsol Eduard Toda i Güell una Xina on la revolució i la gorra de Mao Tse-tung ja es venien a preu de saldo com a record per als primers turistes. Novel·la de formació, Factures pagades és també un riquíssim recull daquelles impressions, vivències i lectures que marquen una vida, alhora que lautor, no sense causticitat i «humor sabadellenc», passa comptes duna època i de les referències culturals duna generació. I és que, com afirma un dels personatges, «tothom té factures pagades i factures per pagar a les carpetes de la calaixera del cuore».

Lisboa direcció París sigue las peripecias del protagonista en un viaje que le lleva primero a Portugal y después a la capital de Francia. Precisamente en París, en el café de La Palette, tendrá lugar un encuentro sorprendente que marcará su existencia. Y en ese local, con la ayuda de mucho café, blanc cassis, Beaujolais nouveau, demi-pression y Gitanes sans filtre, se empecinará en intentar encontrar una salida existencial a su vida en medio de un grupo de personajes peculiares, cultos y excéntricos. En esta novela, Manuel Foraster nos ofrece de nuevo la literatura más políglota y el humor más ingenioso.

Fu, el protagonista daquesta novel·la, viatja a Nova York en uns anys dexpansió i llibertat. Però també al tren dels Catalans a Sabadell Rambla que duia a Barcelona als estudiants que anaven a la universitat. O a lestació del Nord, que feia una via més prosaica i obrera per Barberà, Cerdanyola i Montcada. El mateix tren que, en direcció contrària, enfilava cap a Terrassa i es perdia cap a Saragossa i que el pare shavia fet tips dagafar, amb una maleta amb tot el «mostrari» a la recerca de clients més enllà de lEbre. Amb el seu propi mostrari fet dil·lusions i desvaris, deliris i desenganys, Fu repassa la seva deriva a molts llocs de pas i daltres inhòspites estacions on va asseures, va somriure i plorí.