Fulquet

La revelació poètica de lany: Josep Maria Fulquet“La meva poesia són records”, deia Joan Vinyoli. Això, que sembla poc, és molt. És dir molt, perquè el discurs contingut a Morir com un riu es fonamenta en la funció poètica del llenguatge -present en tot discurs humà, fins i tot en el més racional o més científic- i també a expressar la visió que lautor té del món i la seva pròpia veritat. Per al subjecte es tracta, per tant, dun treball de recerca de la seva identitat i singularitat. El camí per arribar-hi parteix del fenomen que en psiquiatria sanomena de “transmissió transgeneracional”, és a dir, loperació consistent en un treball de reconstrucció, per part del subjecte, de la càrrega identitària transmesa explícitament i implícita per les generacions precedents. Lexperiència de sentir-se perdut i vulnerable és un trajecte necessari per a la reorganització de les emocions a través de la reexplicació, en clau poètica, dels fets que han provocat la crisi. Un llibre duna potència lírica excepcional, un dels grans llibres de lany.

Josep M. Fulquet dóna testimoni duna maduresa poètica envejable.Josep M. Fulquet es va donar a conèixer com a poeta amb els seus dos primers llibres, Perillosa riba (1978) i Platges de temps (1980). Després dun llarg silenci va donar un tercer llibre extraordinari, De plata pur (2007). Deu anys més tard, lambició de Morir com un riu ha impressionat els lectors i la crítica. A Natura dinfinit, Fulquet dóna testimoni duna maduresa poètica envejable.