Fuster i Guillermo

Amb estudi introductori, propostes de treball i comentaris de text a càrrec de Montserrat Estruch.La present edició de Les cartes dHèrcules Poirot pretén donar a conèixer als lectors joves una obra basada en els paràmetres de les novel·les denigma i de misteri més clàssiques, alhora que vol estimular-los a aprofundir més en el gènere i a interessar-los a conèixer altres obres i autors dun dels gèneres més importants del segle XX. Ledició va acompanyada duna introducció que tracta lautor, lèpoca i el gènere al qual pertany lobra; també sinclouen unes propostes de treball, uns textos complementaris, uns models de comentari de text, uns temes de debat i una bibliografia per si es volen ampliar coneixements.Les cartes dHèrcules Poirot ens situen aquest famós detectiu, creat per lescriptora Agatha Christie en un balneari de la Cerdanya passant uns dies de descans, però malgrat lambient aparentment tranquil, es comet un assassinat i el detectiu haurà dactuar per resoldre el cas. Lobra es va escriure primerament com a guió televisiu i es va poder veure pel circuit català de RTVE el 1979.

Una pel·lícula dirigida per John Huston o Howard Hawks, vés a saber. Himprey Bogart i Lauren Bacall a la capçalera del repartiment. Un infant barceloní, Jaume, que va a veure el film -i el viu- en un cinema de barriada. El mític comtat de Yonknapatawpha, a lestat de Jackson, capital de Jefferson -William Faulkner- i les ciutats-homenatge dHammettville i Chandlertown són el marc americà de la història. La Barcelona de la postguerra i la Cerdanya de la infantesa són el marc mític de la realitat viscuda. I la violència. La cinematogràfica i la social, el motor daquesta història.

És una novel.la policíaca protagonitzada per Enric Vidal, un jove sense escrúpols a qui li agrada la bona vida i el diner fàcil.Li proposen un negoci de representació per Europa que ja de bon començament veu que és un afer brut. A partir daquesta trama trobem dos cadàvers, dones estupendes, sequaços dels baixos fons lligats amb homes daltes finances que són els que fan els negocis bruts i amb els qui Vidal acaba associant-se. JAUME FUSTER (Barcelona, 1945 ? lHospitalet de Llobregat, 1998) neix en un pis humil del barri del Raval. És assidu a les tardes de cinema de barri i als herois de còmic, que bescanvia al mercat de Sant Antoni. Aquestes dues aficions influiran en la seva obra. Als catorze anys escriu la seva primera novel.la. De molt jove treballa en oficis ben diversos. La pràctica del teatre el portà a contactar amb el grup de teatre El Camaleó. Lany 1966 comença a col.laborar en la revista Presència, i l?any 1967 publica per encàrrec Breu història del teatre català. Entre les seves novel.les cal destacar: De mica en mica somple la pica, Tarda sessió contínua, 3,45, La guàrdia del rei, Lilla de les tres taronges, Lanell de ferro, El jardí de les palmeres (premi Ramon Llull 1993) i La mort de Guillem.Com a traductor va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Serra dOr 1989 per la traducció de Bella del senyor, dAlbert Cohen. Va escriure guions per a la televisió i per al cinema.