Genís

Vida secreta de nuestros médicos nos cuenta de forma amena y documentada la vida y obra de veinte genios de la medicina española que en el siglo XX han modificado el curso de sus respectivas especialidades.El periodista Genís Sinca (Manresa, 1970) explora aquí la impronta científica y humana de apellidos tan conocidos y populares como Ramón y Cajal, Marañón, Ochoa o Dexeus, los últimos grandes médicos humanistas que son todavía hoy referentes para las nuevas generaciones.Los súper-clásicosSantiago Ramón y Cajal. Jaque al Rey.Gregorio Marañón. Lola y los Marañones.Grandes desconocidosTeófilo Hernando. La otra España.Juan Uriach. El doctor Biodramina.Emilio Mira y López. El gran psiquiatra desconocido.Artistas del bisturíJosep Trueta. Quién nos robó el Nobel.Antoni Caralps. Saga de pioneros.Gil-Vernet. El rey de los trasplantes.Pioneros, luchadores y supervivientesSantiago Dexeus. Nacer en la clínica.José Miguel Martínez. El primer anestesiólogo.Moisés Broggi. Un héroe de Hemingway.Los más excéntricosAntonio Puigvert. El mejor urólogo del mundo.Ramón Sarró. El último discípulo de Freud.Joaquín Barraquer. El reverendo.Personalidades únicas. Ordeno y mandoCarlos Jiménez Diaz. El gran médico del franquismo.Juan José López-Ibor. Uno, grande y libre.Agustín Pedro-Pons. Consultor oficial de Cataluña.Científicos genialesRafael Lorente de Nó. La guerra de las Sopas y las Estrellas.Severo Ochoa. La química del amor.Francisco Duran i Reynals. El cáncer como enfermedad contagiosa.

La biografi a apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), lempresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors dÒmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el fi nançament directe dinstitucions clau com lInstitut dEstudis Catalans, la recuperació dEdicions Proa el 1964 o de lEditorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi dHonor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable daccions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda dun home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Honorables catalans és la tria dels vint personatges més impactants i reveladors tractats pel periodista i escriptor Genís Sinca a la secció homònima del Via lliure de RAC1, el programa que dirigeix Xavier Bundó els caps de setmana. La selecció recull els honorables més reveladors i que més sorpresa han provocat a laudiència durant les set temporades de la secció. Al llarg daquests set anys, Genís Sinca ha retratat i descobert més de dues-centes personalitats catalanes, sovint inèdites però de gran rellevància històrica. Des d«El rei del plasma» (Josep Antoni Grífols), passant per «Lintroductor del gas natural» (Duran Farell) o la impactant història de «La primera directiva del Barça» (Martínez Sagi), aquesta sèrie dhonorables catalans, dividida per temàtiques com «Superdotades Marca Barcelona» (Carme Serrallonga, Maria Canals, Maria Oliveras) o «Tres homenots colossals» (Ramon Fuster, J. B. Cendrós, Ramon Margalef), confereix un retrat insòlit del país, pel desconeixement majoritari dalgunes de les seves personalitats més preeminents i la sorpresa que provoca descobrir la història inèdita duna Catalunya que no ha estat explicada mai fins ara.

Aquest llibre ofereix al lector un apassionant recorregut per la vida del personatge: el record dels anys dinfantesa, la formació científica, lesclatant adveniment de la República catalana (1931-1936), la traumàtica experiència de lexili a Montpeller, la clandestinitat sota el règim franquista fins a la reinstaurada monarquia espanyola, transició política que el carismàtic dirigent republicà sempre ha considerat una estafa moral al poble català.Barrera, fent gala del seu caràcter ferm i insubornable que sempre lha caracteritzat, sexpressa sense pèls a la llengua i satreveix fins i tot a criticar els mateixos republicans catalans, als quals acusa dhaver-se estovat en lexigència duns drets històrics que considera indefugibles per a Catalunya. El testimoni incòmode i sorprenent de Barrera, fins ara volgudament silenciat pels seus contemporanis, serigeix com una manera dentendre el país i la seva història totalment diferent, agosarada i enormement reveladora.

Una tragèdia explosiva. Quan la veritat és lúnic camí per a la redempció.Joaquim Maristany, un barceloní de vint-i-cinc anys afectat per la síndrome de Tourette, la malaltia dels tics, arriba a Andorra per treballar, disfressat de pollastre publicitari, per a la coneguda cadena de supermercats dalimentació Comelles. Larribada de Maristany, a qui tothom anomena Kivi, per la seva incapacitat de pronunciar amb correcció el propi nom, Quim, provoca un gran impacte, no tan sols per la disfressa per a la campanya «La Gallina Feliç», sinó per la severitat dels tics que el sacsegen. Els tics físics van acompanyats duna incontinència oral extrema que el fa udolar i proferir insults i exclamacions de tot tipus, com el tenaç i reiteratiu «Malparits!», que Maristany deixa anar de manera persistent i ferma. Davant daquest quadre clínic de manual, i sota la mirada de lhereva de la cadena de súpers Comelles, Mònica Comelles, andorrana de pro, que el fa passejar pertot arreu vestit de pollastre, la presència estrambòtica den Kivi causa estupefacció i furor al país; però el comportament del noi amaga la necessitat dexpressar, compartir i combatre una sèrie de fets delicats que lafecten tant a ell com a la cruel i capriciosa Comelles: uns fets tan greus que, sota el crit de guerra de «Malparits!», implicaran tothom. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La biografi a apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), lempresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors dÒmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el fi nançament directe dinstitucions clau com lInstitut dEstudis Catalans, la recuperació dEdicions Proa el 1964 o de lEditorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi dHonor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable daccions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda dun home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.